Una de freda i una de calenta. Aquest és el discurs que fins ara està fent servir la direcció d’Esquerra Republicana per temporitzar les negociacions que manté amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa. Esquerra ha passat de l’optimisme al pessimisme en set dies i demana celeritat perquè no vol que se’ls culpi d’una hipotètica repetició electoral, i perquè la imatge d’arribar a un acord d’última hora és sempre la d’un mal acord. L’objectiu dels republicans és tancar un preacord abans que acabi aquest mes de juliol per poder-lo sotmetre al veredicte de la militància, en ple període estival, però amb el risc que es mobilitzin en massa els partidaris del no, com ja va passar a la federació de Barcelona. El partit està dividit, i en això no serà una excepció.
A un servidor li costa molt pensar que la militància d’ERC estigui en condicions de validar qualsevol acord que la direcció que pilota Marta Rovira assoleixi amb el PSC, sobretot perquè les aigües baixen mogudes a la casa de Macià i Companys, i perquè l’acord difícilment inclourà avenços significatius en el finançament i en el referèndum, les dues grans carpetes que els republicans han posat sobre la taula de negociació. El govern espanyol ja ha dit que ni parlar-ne del concert econòmic per a Catalunya, i que en tot cas hi ha la possibilitat d’un finançament singular, però per a totes les comunitats. Una proposta així no té res de singular i és difícil de vendre a una militància que, com deia Marta Rovira, ja no es creu la paraula dels socialistes. I sobre la segona, ni hi ha notícies ni se n’espera. És veritat que hi poden haver acord en les altres dues carpetes, llengua i reforçar els serveis públics de la Generalitat, però amb això no n’hi ha prou per sortir victoriosos de l’embat.
L’actual direcció voldrà sotmetre a votació un acord de mínims amb el PSC quan al novembre s’ha de jugar les garrofes amb Oriol Junqueras al congrés? Em costa de creure tenint present la recent de la consulta fallida perquè la militància republicana de la federació de Barcelona validés l’acord amb Jaume Collboni per formar un bipartit a l’Ajuntament de Barcelona. ERC, i Marta Rovira, encara defensa que és un bon acord i intenta fer pedagogia entre la militància, però Collboni és l’home que va fer tot el que estava al seu abast per impedir un govern municipal independentista a la capital catalana. I enmig de tot això, no paren de sortir notícies, àudios i comunicats sobre la guerra bruta dins el partit de les mans netes que, per ara, la formació ha volgut tancar en fals. Un ambient crispat que no afavoreix a calmar les aigües en el si de les files republicanes.
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha tornat de l’exili per “acabar la feina”, un discurs octubrista que no lliga amb permetre que Illa sigui el pròxim president de la Generalitat. És cert que un acord concediria temps als republicans per refer-se portes endins, i també de cara al seu electorat, però hi ha el risc els hi passi factura i, fins i tot, que quedi en paper mullat depenent de qui guanyi el congrés del novembre. L’altra possibilitat són unes noves eleccions a l’octubre que, malgrat els resultats d’avui del CEO, podrien tenir costos electorals per als republicans. I més, si tenim en compte que a hores d’ara no tenen ni candidat. Un acord amb el PSC o unes noves eleccions són mals escenaris per als republicans en un clima de divisió interna, però hi ha la possibilitat, com va apuntar la mateixa Rovira, que l’espanyolisme no deixi passar l’oportunitat de conquerir la Generalitat. Una opció que tindria costos molt alts per al país, però l’única que permetria a Esquerra sortir indemne de tot aquest procés i disposar de marge per a ressituar-se amb un projecte de futur en el mapa electoral català. Queda el dubte de si Salvador Illa s’atrevirà a fer el pas que fa uns mesos va fer Collboni.
