Per qui no ho sàpiga, el 55% de l’energia que es va produir a Catalunya l’any passat era nuclear. Més de la meitat. Perquè ens fem una idea de l’enorme volum que això suposa pensem que l’energia hidroelèctrica només representa un 12% de tota la que generem. Som un país nuclear i això està molt bé. És net i extremadament eficient, malgrat que la gent pensi el contrari. L’augment del preu de la llum i els problemes d’abastiment d’algunes matèries han posat en relleu la pèssima informació que tenim els ciutadans sobre les fonts energètiques. Vivim en un paradigma estrany i antiquat que ens fa creure que el futur implica posar molins de vent i plaques solars, tot i que la majoria d’electricitat que consumim els catalans ja prové d’una font d’energia neta segons la Comissió Europea: les plantes nuclears. El 2018 la Ministerial per l’Energia Neta (CEM) va considerar les centrals nuclears bàsiques per impulsar una gestió ambiental efectiva i van declarar aquesta producció elèctrica com a “energia neta” per primer cop a la història. No és només una opinió insòlita d’aquest fòrum internacional. També l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, l’Idaho National Lab i la Universidad de Wisconsin han fet un informe que destaca l’energia nuclear com a essencial per a l’accés global a l’electricitat i per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.
Malgrat els problemes de mala premsa que ha hagut d’assumir l’energia nuclear, els estudis científics actuals la destaquen com la font més segura de tots els grans sistemes de producció energètica. Hem de tenir en compte que el 96% de l’energia mundial es produeix amb carbó, petroli, biomassa o nuclear. Doncs bé, si comparem les morts provocades per aquests sistemes de producció energètics (sumant els accidents i la contaminació ambiental) menys d’un 1% es pot atribuir a les centrals nuclears i això comptant les víctimes de contaminació radioactiva com les de Txernòbil i Fukushima. Relacionat amb això hi ha un parell de dades molt senzilles que ens ajuden a entendre la poca informació que tenim sobre l’energia en general i l’energia nuclear en particular. Oficialment no hi ha cap mort atribuïda a la radioactivitat provocada per l’accident de Fukushima. Ara bé, durant els mesos posteriors, al Japó es va desfermar el pànic a un desastre atòmic. Com explica l’expert Matthew Neidell a la BBC: “Durant els catorze mesos posteriors a l’accident la producció d’energia nuclear es va aturar totalment al Japó. Aquesta reducció en la producció d’energia nuclear va ser compensada amb un augment en la importació de combustibles fòssils. Això va portar a un increment en el preu de l’electricitat fins al 38% en algunes regions”. A causa d’això molts japonesos van haver de deixar de consumir electricitat (entre el 2012 i el 2013 el consum va caure un 8%) i es calcula que milers de ciutadans van morir de fred a les seves cases. En segon lloc val la pena recordar que les Nacions Unides han reconegut 43 morts per radiació a Txernòbil, considerat el pitjor accident nuclear de la història. I en aquest cas el problema no era la central de producció energètica sinó les males pràctiques de les institucions soviètiques, que en última instància van provocar un accident que tothom sabia que acabaria succeint.
Com escriu l’experta en medi ambient i energia Katie Tubb, els reactors nuclears estan en línia sempre i generen energia el 93% del temps; en comparació, els molins produeixen només un 37% i els panells solars, un 26%. L’exemple del Japó és ideal pel nostre país perquè si decidim criminalitzar l’energia nuclear (55% del que produïm) per pors, rumors o desinformació ens podem trobar davant d’un panorama realment preocupant en l’àmbit energètic. Desestimar una font com la nuclear, neta i segura, per prejudicis o mala premsa pot posar en problemes l’equilibri elèctric necessari i, a més, disparar els preus perquè, com ja sabem, les alternatives verdes són cares i menys eficients. O aprenem a viure amb les centrals nuclears o canviem radicalment el paradigma de consum energètic. Que tampoc seria una mala idea.
