Aquests dies la premsa de Madrid és un espectacle. Viuen en el desconcert i transmeten la desorientació en què es mouen el PSOE -i també el PP- en relació a l’actitud del conjunt de l’independentisme català i, en concret de Junts. Anys de desconnexió amb la realitat catalana els ha creat la sensació reconfortant que el conflicte havia desaparegut i que, en tot cas, es tractava de decidir, graciosament, quin seria el partit a qui se li concediria la gestió autonòmica. N’hi havia prou amb controlar el vèrtex de les elits i, amb un paternalisme sobreactuat, ajudar-los a aterrar en la realitat del règim borbònic.
Des de la seva mentalitat, al marge només quedava un petit nucli resistencial a l’exili. Certament un grupet molest però que, poc a poc, aniria deixant-ho córrer i demanant benevolència via comuns i socialisme espanyol. Catalunya, assegurava Pedro Sánchez, “està millor” i aquesta millora consistia en la ruptura entre les bases independentistes i els dirigents polítics que les representen, el xoc frontal entre ERC i Junts i, sobretot, la satel·lització d’ERC per part del socialisme espanyol. L’estratègia era deixar Junts a la intempèrie política, sense poder institucional i amb el partit descarrilat i sense recursos ni influència. I així ha estat, amb la culminació de la maniobra entre PSC, comuns i PP per pispar-li l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias. La percepció de victòria era total.
Però tot aquest conte de la lletera autonomista s’està enfonsant com un castell de cartes. Les bases electorals de l’independentisme han començat a castigar durament els seus partits, en proporció a les seves renúncies i, en paral·lel, la carambola parlamentària ha deixat el futur polític de Sánchez -i el de Feijóo- en mans de Carles Puigdemont. Junts no té poder institucional que defensar i té molt a guanyar forçant una repetició electoral. Tant és així que ERC està recorrent el camí invers i s’està apuntant a la negativa “a cambio de nada”, de la diputada Nogueras. El primer compte enrere s’ha estirat al màxim i, per primer cop des de 2017, l’independentisme ha recuperat la iniciativa. El PSOE es frega els ulls incrèdul mentre s’adona què, com el dinosaure de Monterroso, l’U d’Octubre continua allà.
45
2
