L’altre dia, un periodista li va preguntar a Pere Aragonès si els membres del nou govern tenien pensat deixar de parlar castellà a les rodes de premsa del Parlament. Per qui no ho sàpiga, a la part final d’aquestes rodes de premsa, els periodistes que treballen pels mitjans espanyols sempre demanen als polítics que facin un resum en castellà de tot el que acaben d’explicar en català o que responguin en castellà preguntes que normalment ja han estat contestades.
Aquests periodistes saben català, només faltaria, perquè cap mitjà, ni el més patriota, és prou idiota per a triar un periodista parlamentari que no sigui competent en una llengua parlada a la cambra. Ara bé, com que els gestors del país es mostren encantats de dedicar part del seu temps a estalviar-los una feina que els pertocaria a ells, els periodistes s’aprofiten dels pagafantes aquests sense manies, que paga la casa! Així no han de subtitular o doblar, que quina mandra, i a més poden contribuir a reforçar la idea que el castellà és la llengua de tots i que fins i tot els rojos separatistes ho accepten.
De fet, tots el polítics d’aquesta generació accedeixen a fer de traductors, també els de la CUP. Quim Torra, que ara vol dedicar-se a fer activisme lingüístic, quan era el màxim representant de l’executiu no va fer res de nou per la llengua, res! No va fer que es complissin les lleis que en teoria serveixen per protegir el català en àmbits com el cinema o l’etiquetatge, i no es va negar mai a parlar castellà sota demanda a les rodes de premsa.
Pel que fa a la pregunta del periodista a Pere Aragonès, la resposta és desesperant: “Respondrem si cal en castellà o en anglès per facilitar la tasca dels mitjans”. D’entrada, ficar-hi l’anglès és fer trampa. No estem parlant de rodes de premsa d’abast internacional, on hi pot haver periodistes que vénen de fora de manera puntual per cobrir un esdeveniment concret, no, estem parlant del dia a dia de l’activitat parlamentària, coberta per periodistes que viuen aquí. A més, l’idioma que amenaça el català de manera més directa i virulenta no és l’anglès sinó el castellà, que és a més l’idioma de l’estat que ens vol assimilar.
En tot cas, el més dramàtic no és que Aragonès hi coli l’anglès per mirar de justificar-se, sinó que tots els missatges que es deriven de la seva afirmació representen un suïcidi lingüístic. Si tu dius que canvies de llengua per facilitar la feina als mitjans castellanoparlants, el que estàs dient és que passar-se al castellà no costa res, que és un gest de bona educació i que, conseqüentment, negar-s’hi és de persona antipàtica i cerca-raons. Un cop aquí, tot s’hi val i totes les discriminacions que patim els catalanoparlants esdevenen justificables. Si el missatge és que cal facilitar la vida als altres a costa de la nostra supervivència, els professors haurien de fer les classes en castellà si un alumne hi té dificultats, els ciutadans haurien de cedir quan els funcionaris espanyols els vulguin fer parlar castellà i naturalment tots ens hauríem d’adreçar als nouvinguts en castellà perquè, pobres, els hem de facilitar la vida. Aquest és el missatge del President i de la resta de la tropa. No tenim ni un sol representant polític que entengui que a Catalunya, en català sempre n’hi ha prou.
60 
