No sé si amb això que escric s’entendrà que el meu ànim no és criticar les reivindicacions d’aquests dies de la pagesia catalana; qualsevol en la seva situació faria probablement el mateix, conscients com són d’una realitat que, d’altra banda, és inapel·lable en els nostres temps: la IA s’endurà bona part de les feines que coneixem (entre altres, hi patirà el meu gremi) i la globalització dificultarà, i molt, guanyar-se la vida en moltes de les feines que quedin. Per dir-ho clar: quants pagesos que s’estan manifestant aquests dies tallant carreteres vesteixen robes fetes al Pakistan? Que les precàries condicions laborals i les escasses traves administratives de la producció feta en països del segon o del tercer món faciliten que el seu preu final sigui menor que el del primer és una obvietat, però que la major part de la gent quan ha d’escollir entra una samarreta de cinc euros i una de vint n’escull la primera, també. I el mateix passa en qualsevol àmbit del consum. Per això s’han imposat des de sempre aranzels a la importació de vehicles elèctrics xinesos i ningú en feia escarafalls fins que Donald Trump va decidir aplicar-ho a l’engròs.
Tot el que ja hem vist amb el tèxtil i altres manufactures ara succeirà (una mica més) amb la carn o la fruita, elements que ja arribaven a casa nostra des de fora, en condicions sanitàries de vegades millors que les de casa, sense que s’hagués produït cap escàndol. L’escenari, però, és molt més ampli i no admet alternativa: Mercosur esdevindrà un aliat estratègic de la Unió Europea, com en el seu moment la mateixa Unió ho va ser per als països que la formen; ja hi ha hagut molts cops conflictes entre pagesos espanyols i francesos. La necessitat europea d’obrir mercats més enllà dels països que es configuren com els grans poders del futur immediat és tan òbvia com probablement impossible de satisfer. El problema ni és nou ni es resoldrà amb les manifestacions, perquè els que la fan equivoquen interlocutor, i perquè la tendència de fons és imparable. I és imparable perquè és necessària.
Però si contemporàniament i gràcies a la revolta pagesa la Unió Europea fos capaç d’entendre que cal minimitzar els entrebancs administratius i reduir bona part de la seva fixació mediambiental, potser hauríem trobat una potent raó per donar suport al que ara s’està fent per interessos individuals. De vegades els de la part i els del tot convergeixen en recordar la vella Europa tots els deures que encara ha de fer i la necessitat que té de no autoimposar-se un sac de pals a les rodes.
