La candidata de Militància Decidim a la secretaria general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, ha protagonitzat aquesta setmana unes declaracions gens afortunades sobre el procés de democràcia interna que viu la formació. És del tot conegut que la llista que encapçala Oriol Junqueras no volia una segona volta ni en pintura, i que confiava era prendre el control de la direcció a les primeres de canvi. Però la militància, a diferència dels desitjos de Militància Decidim, va parlar clar i va portar l’elecció de la nova executiva del partit a una segona votació el pròxim 14 de desembre. És cert que el 48,3% és un percentatge molt alt, però li ha estat insuficient per imposar-se i, no és menys cert que hi ha un 52% que no li dona suport. A més, el resultat ha deixat en qüestió el suport amb el qual pot comptar Oriol Junqueras si, com és previsible, aconsegueix guanyar d’aquí a 9 dies.
Però el que no és admissible és que una candidata qualifiqui de “tràmit” la decisió de la militància d’un partit. Primer, perquè no és cap tràmit. La militància té el poder de decidir si vol que la nova direcció recaigui en mans de Militància Decidim o Nova Esquerra Republicana. Parlar de “tràmit” és com aquell equip de Primera Divisió que va a jugar un partit de Copa contra un d’una categoria inferior i es pensa que guanyarà sense baixar de l’autobús. I el que era un tràmit per l’equip esdevé una derrota. Alamany, que igual que parla de tràmit proposa consultar a la militància el suport o no als pressupostos d’Illa, ves a saber si també com un mer tràmit, va córrer a rectificar el seu error, i admetre que va fer servir una paraula “no del tot afortunada”.
“Potser no era la paraula més adequada”, va insistir, però, tanmateix, no és la primera vegada que sentim de la boca d’Elisenda Alamany unes paraules així. La cap de files dels republicans a Barcelona ja va estendre l’ombra de sospita després ERC ajornés el congrés sobre l’entrada al govern Collboni a causa de l’afluència massiva de militants assegurant que “van passar coses rares” amb “una hipermobilització estranya”. Menysprear el 52% que no t’ha votat i els estatuts que regeixen el conclave republicà no és un bon senyal de qui, en teoria, està cridada a dirigir ERC des de la seva secretaria general. Més quan encara queden dies de campanya, i errors com aquests, i altres que pugui tenir la candidatura de Militància Decidim en els dies que queden, poden sortir cars. Tenen marge per guanyar, però el “tràmit” es pot enverinar en qualsevol moment.
