Arran de la mort de Carrero Blanco, diuen que Franco li va dir a la vídua tot somicant: – “Señora, no hay mal que por bien no venga”. No era previsible que el dictador en els últims espeternecs de la seva vida i després de signar tantes penes de mort, sentís compassió per ningú. Però el que no havia perdut era el seu sentit pràctic, la capacitat de positivar al seu favor qualsevol situació per adversa que fos. Ara el Partit Popular es podrien aplicar la lliçó. Els escàndols de l’espionatge a la comunitat de Madrid i la trama de corrupció que els corseca són un llast terrible, però alhora poden ser un salvavides per Mariano Rajoy. El líder del PP té la gran oportunitat de fer neteja i acabar d’un cop amb les ombres que l’han perseguit des del moment de la seva ascensió al tro conservador.
Enfangada en els dossiers i els espies de pacotilla, la fins ara tot poderosa presidenta de Madrid Esperanza Aguirre ha quedat seriosament tocada. Un conseller i un alt càrrec del seu govern han hagut de dimitir i tot apunta que altres membres tenien alguna connivència amb la trama Correa. El seu desig de convertir-se en l’alternativa al “marianismo” ara per ara, és una utopia. Un altre que també ha perdut possibilitats és el president valencià Francisco Camps. Els esquitxos del cas l’apunten de ple i si bé de moment no ha hagut de dimitir ningú, sembla evident la relació entre un dels implicats, el Bigotes, i les activitats del PP llevantí. Com tampoc han quedat indemnes els aznaristes. Aquesta corrent soterrada i intensa formada pels amics de l’expresident i autoconsiderats els mes espavilats del galliner, aplegava una bona colla dels ara empresonats i encausats.
Tot plegat podria donar ales a Ruiz Gallardon que sense moure un dit ha vist passar per davant seu els cadàvers politics dels que li volien fer el llit. Però el seu problema és que no té suport dins del partit, un dèficit que ara per ara l’inhabilita per optar a la direcció.
Per tant, els enemics interns de Rajoy tenen mala peça al teler i com a mínim durant un llarg període, hauran de mantenir un prudent silenci enlloc d’organitzar conspiracions de saló a les quals són tan aficionats. Amb tot el futur del president popular dependrà en bona part de les eleccions gallegues i basques. D’aquí que aquests dies per Madrid ha circulat amb força el rumor de la tornada de Rodrigo Rato, el possible tapat de cara als comicis del 2012. Les seves credencials econòmiques són immillorables en temps de crisi com els actuals i diuen que a Ferraz a més li agafa cistitis només d’imaginar un debat ZP-Rato sobre economia.
