TV3 ha deixat de transmetre el discurs de Felip Sisè i l’ha relegat (sic) al canal de notícies, atès el seu contingut informatiu. Com que la peça ha estat de tot menys informativa, cal felicitar la corporació pel seu sentit de la ironia. Els dos digitals que llegeixo, VilaWeb i El Món han decidit fer cas omís del discurs reial. El Twitter no brolla de gifs com seria d’esperar; només els tweets dels polítics espanyols, plens de ditirambes tan buits com les paraules que glossen. Un discurs sense gens de ressò a Catalunya però trompejat com una apoteosi xorigueresca a Madrid.
L’omissió del missatge nadalenc respon a una lògica feroç: ha estat un discurs d’una buidor aclaparadora. Un potatge de frases fetes, banalitats i vulgaritats, totes les andròmines de les golfes de la transició. Amb prou feines El País, fidel diari del liberalisme monàrquic, va trobar quelcom per a filar un editorial de tres paràgrafs, titllat “Felip Sisè i la guia de la raó”, res menys.
La buidor de la raó d’un estat sense raó i sense sentit del ridícul. En el curs d’un sol discurs, la democràcia que ens vàrem donar entre tots, encara jove, amb problemes greus de creixement, esdevé de sobte una democràcia madura, consolidada, de quaranta-cinc anys i un dels grans estats del planeta. Gràcies a l’empenta de tots els espanyols units.
Els dos partits dinàstics en aquest remake de la restauració del XIX, el PSOE i el PP, coincideixen en l’alta valoració de les paraules reials, plenes, diuen, de rigor, serenitat, saviesa, claredat, fins i tot presciència. Com “extres” de la funció, els partits nacionalistes, més o menys independentistes, són els únics que van fer una crítica política a la xerrameca reial, un acte ritual que té el mateix valor que les ofrenes florals anuals als herois caiguts i les desfetes patides.
Perquè el que realment caracteritza el discurs del rei no és el que n’ha dit (res), sinó el que n’ha callat. Com sempre, el rei s’adreça només als espanyols. Cap referència als ciutadans de l’estat que no es consideren espanyols, sinó membres d’una nació que l’estat rebutja reconèixer com a minoria nacional perquè els nega la condició de nació. L’única nació que el rei té al cap i sobre la qual posa el seu reial darrer és l’espanyola. És lògic, doncs, que els mitjans a Catalunya (i també a Euskadi) no es facin ressò del missatge del rei als espanyols.
I, com que la naturalesa té horror al buit, l’omissió del discurs del rei es va veure compensada per l’àmplia informació sobre el discurs del virrei en Sant Esteve, fet en la Biblioteca Nacional de Catalunya, per marcar diferències amb Espanya i amb una càmera molt més àgil i una varietat de plans, fins i tot algú contrapicat, per enaltir la figura presidencial. Quant al contingut una diferència també abismal. La buidor del discurs reial esdevé amuntegament del discurs virregnal. El minimalisme borbònic es converteix en una allau de propostes totes orientades a bastir un esdevenidor lluminós per a Catalunya després d’haver conreat els primers fruits de la taula del diàleg, l’abolició del delicte de sedició i la rebaixa de la malversació. Doncs, la taula continuarà amb la seva benèfica acció al llarg del 2023 construint un independentisme unitari que sortirà tot armat del cap suprem d’ERC, com Palas va sortir del cap de Zeus. La tasca immediata, a la qual vessarà les seves energies, serà fer operatiu l’acord de claredat que possibiliti un referèndum amb totes les garanties, totes coses tan al seu abast com la quadratura del cercle.
El fet que la reforma del Codi Penal, en realitat criminalitzi l’independentisme i que el Parlament català, on el virrei compta amb 33 diputats de 135, hagi rebutjat l’acord de claredat fa unes quantes llunes no sembla afectar-lo perquè l’home no es considera vinculat per la voluntat del legislatiu, la confiança del qual dona per descomptada, sense cap fucking qüestió de confiança. Tampoc la reiterada i tancada negativa del gobierno a sentir parlar de referèndum en la taula i, pel que fa al pròxim futur, de la pròpia taula no ha estat cap entrebanc per a la voluntat virregnal de fer un discurs en clau positiva, creativa, optimista. No ha estat entrebanc, clar que no, però l’ha buidat de contingut.
O sigui, que el discurs del virrei ha estat tan buit com el del rei.
2
30
