S’hi presta, hi juga, i en els fons ho fa perquè profundament és així i no hi pot més. El PP és l’espantall perfecte del PSOE. És la gran coartada i en part el gran culpable de la tranquil•litat amb què els socialistes maltracten Catalunya econòmicament i nacionalment. Ho vam veure aquest cap de setmana i ho vam veure també ahir. Però seguirem comprovant-ho sempre que calgui. El cap de setmana va ser la “moderada” secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i ahir va esplaiar-s’hi la dura lideresa Esperanza Aguirre. El discurs? El de sempre. La confrontació dels interessos de Catalunya amb els de la resta de l’Estat. I això, d’arrel, no hauria de ser un gran error perquè el cas és que, evidentment, els interessos de la resta de l’Estat xoquen contra els d’una Catalunya que sempre ha estat maltractada per una Espanya que l’ha aconseguit deixar a nivells inferiors a la mitjana en molts dels rànquings que durant dècades havia liderat. Però el cas és que quan el PP fa denúncia d’interessos contraposats, sempre ho fa per utilitzar Catalunya com a arma llancívola contra el govern socialista espanyol de torn. I ara torna a fer-ho, un cop més, posant asos a la màniga d’un PSOE que ja ell tot sol té prou collat el govern tripartit, com per a més rebre aquest tipus de regals totalment immerescuts. L’argument socialista està a punt de caure respecte del finançament, i com van fer amb l’Estatut, finalment la gran cosa per als nostres partits (per al nostre govern) acabarà sent la consecució d’un pacte que descarregui la “tremenda” pressió que Zapatero haurà de suportar pels qui només volen mal per a Catalunya. Així de demagog. Així de barroer. Així de trist. Però així d’eficaç. Perquè aquests són només alguns dels molts avantatges que l’espantall del PP posa recurrentment en mans del PSOE, això sí, sempre amb uns partits que des de Catalunya es miren l’escena amb una ingenuïtat impròpia, quan no directament amb una complicitat vergonyant.
- CA
