El Sistema Nacional de publicitat de subvencions i ajudes públiques és un magnífic banc de dades que hauria de ser consultat per la ciutadania abans de dipositar el seu vot en una urna, tot i que es podria dur la sorpresa de que aquestes subvencions es mantinguessin amb independència del color polític governant. Un exemple podria ser l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals on treballava Ada Colau com a responsable d’Habitatge abans de fer el salt de la política, i que subvencionat per l’Ajuntament on s’allotjava, però també pel govern autonòmic i pel govern central, ha vist com els diners arribaven en bona part per pagar els sous, inclòs el seu, de les persones que hi treballen. I la situació continua essent la mateixa a hores d’ara.
S’ha produït en les darreres setmanes una certa alarma per part d’algunes associacions de caràcter feminista que veuen perillar els espais, també aportats pel poder públic, on desenvolupen les seves activitats. Aquesta idea que la subvenció ha de garantir l’activisme no deixa de ser paradoxal i signe de l’escassa implicació ciutadana en els objectius. Quelcom semblant succeeix amb moltes altres associacions de tota mena, més o menys profitoses per a la gent, sense dubte útils per als que les creen. Particular menció requereixen les associacions de consumidors, que en són unes quantes malgrat tenir el mateix objectiu, que de vegades poden ser útils a la gent que adquireix béns i serveis en uns mercats que no sempre actuen de bona fe, però que certament en primera instància ho són, de convenients, per als que les posen en marxa.
Enguany les subvencions que el ministeri de consum ha concedit a les associacions que es creen en defensa dels consumidors, algunes de les quals en el passat han estat objecte d’investigació sobre l’equanimitat dels seus consells i crítiques, ronden els 9 milions d’euros i tenint en compte que no arriben a la desena les entitats d’aquesta mena amb una certa consistència, caldria esbrinar, d’acord amb el principi de transparència, a què respon i quina és la concreta destinació dels diners que cadascuna rep. No sigui que, també en això, el veritable negoci sigui muntar l’associació què diu resoldre els problemes del negoci. En poques paraules, el negoci dins del negoci.
