Els Mossos d’Esquadra investiguen la responsabilitat que un operari que treballava amb una radial en unes obres de manteniment al marge d’una carretera hagi pogut tenir en l’inici de l’incendi que s’està acarnissant especialment al massís de l’espai natural de les Gavarres. Res no hauria estat possible sense la concurrència del famós triangle mortal del vent, la sequedat i la temperatura que poden acompanyar la canícula en aquestes zones i que, a partir de certes proporcions, deixa poc espai a l’esperança. És més que probable que a l’origen de tot hi hagi una negligència, un mal càlcul de les conseqüències nefastes que podia arribar a tenir la utilització d’aquest tipus d’eines, prohibides per evitar que les freqüents espurnes generades puguin generar el foc.
Qualsevol persona amb la mínima sensibilitat, negligent o no, advertiria amb desesperació els efectes del seu error en l’entorn natural i en el de les persones que han estat confinades aquests dies a diversos municipis. Però, més enllà d’emocions, cal recordar que aquest tipus de sinistres tenen conseqüències nefastes també per a les persones que ho veuen a distància, i que creuen que això no va amb elles: en poques paraules, ens tocarà la butxaca de forma general.
És força improbable que, si es determina que un subjecte concret ha estat el causant de l’estrall, pugui assumir per si mateix el grandiós cost que comporten els danys i les feines desenvolupades pel seu control. Fins i tot cal pensar que, formant part d’una empresa de manteniment, si és com sol passar, subcontractada per una altra de més gran, potser aquesta tampoc podria afrontar-ne el pagament. En cas que estigués assegurada, i més enllà del fet que la companyia asseguradora pogués després intentar repetir contra l’empresa, la primera reacció fora apujar la prima als nous contractants de pòlisses per poder eixugar el cost del sinistre.
Més enllà del descrit, però, continua l’extensió diabòlica de l’efecte sobre l’economia global de successos com aquest. Si el sinistre provocat per una acció negligent resulta no estar assegurat, és factible que provoqui la ruïna del projecte empresarial, amb la resolució consegüent dels contractes de treball de les persones que la formen. I llavors començarà en molts casos el pagament del subsidi d’atur i una disminució paral·lela de les cotitzacions. Una cosa semblant al que succeiria si, per un procediment de compliance, s’entengués que la persona jurídica (l’empresa) ha d’assumir la responsabilitat, ja mitjançant multa (que potser n’afectarà la viabilitat), ja sigui amb la dissolució. I en tots els casos, també constituint una corrua de treballadors aturats.
En tots els casos que hem analitzat és el subjecte particular, que no ha intervingut en el succeït i que molt probablement el critica o com a mínim es dol per ell, qui acabarà pagant aquestes responsabilitats: si la companyia d’assegurances no pot repetir allò indemnitzat, perquè incrementarà les primes cobrades en general per poder repercutir aquest tipus de despesa per a aquest tipus de sinistre; en cas que l’empresa hagués d’assumir aquesta responsabilitat, pel fet que la pugui fer inviable, i com succeiria si la responsabilitat fos penal, les conseqüències serien directament aplicades sobre els treballadors de l’empresa que es quedarien sense feina si aquesta esdevé inviable, i si no troben altra on treballar, necessàriament coberts pel conjunt de les persones que paguem impostos. Que acabi aviat, vist tot això, l’incendi que en qualsevol cas pagarem car. El de la radial i la resta.
