El bisbe

"L’Església prohibeix que els fidels critiquin els seus sacerdots, i jo no sé si ara es pot considerar que Novell ho és, vista la renúncia, declarada "per motius personals""

S’han fet tota mena de valoracions de la conducta del bisbe Novell. Algunes, des de la proximitat, palesaven la perplexitat d’aquells que el varen sentir parlar de l’Església com d’una entitat que havia d’evolucionar permetent, entre altres coses, que els sacerdots es casessin, que les dones oficiessin, que s’acceptés el matrimoni homosexual… Són aquestes persones més properes les que després pensaven somiar en sentir un Novell molt més conservador, després del seu pas per Roma i el seu ascens al bisbat. També van veure com d’un declarat unionisme arribava a l’independentisme desfermat.. No podien entendre que tot allò que recriminava en els altres fos justament el que abans havia defensat. I no diem ja quan aquelles conductes van esdevenir part de la seva biografia! Sor Lucía Caram ha dit que Novell és un ànima ferida i, en general, s’han estès dues teories sobre la solució que s’hi pot aplicar al seu erràtic comportament: que vagi al psiquiatra o que es sotmeti a un exorcisme. En tot cas, a mi em dona per a una reflexió.


L’Església prohibeix que els fidels critiquin els seus sacerdots, i jo no sé si ara es pot considerar que Novell ho és, vista la renúncia, declarada “per motius personals”. En tot cas, sí es pot dir que les regles de les entitats religioses no es poden analitzar amb ulls laics, excepte en allò que puguin significar una violació de drets humans, en el qual cas, ja no podem parlar de religió, sinó de fonamentalisme. Però aquest no és el cas. Un sacerdot es vincula a l’Església catòlica lliurement i sap que significa renunciar algunes coses; el celibat és una condició coneguda abans d’entrar-hi.


Com hi ha qui ha dit que en la religió protestant sí hi cap el matrimoni dels cures, caldria recordar que el celibat és renúncia en un temps en què aquesta paraula o la de servei i la de sacrifici semblen ofenses a la llibertat quan en realitat són el contrari. Tothom té una causa a la que serveix, la qüestió és el grau de compromís que es tingui amb ella. Més o menys com el que succeeix en un matrimoni, encara que ara, quan en el matrimoni civil no es considera que trencar la fidelitat compromesa el casar-se sigui causa de divorci, no ho sembla. Però en el canònic sí, i Novell s’havia casat amb l’Església. És senzillament això una qüestió de paraula, un pacte trencat.

Comentaris

    ciutadà 13/09/2021 8:16 am
    L'Esglèsia Católica està collint alló que va sembrar. Res més.
      Bepo 13/09/2021 12:24 pm
      Jo no sóc practicant, però he de discrepar amb el que dius, ciutadà, l'església, la de veritat, va plantar bona llavor, passa que qui tenia que abonar i regar no ho ha fet. No podem culpabilitzar a tort i a dret si o som capaços de mantenir el Nord. Sento no coincidir amb tu. Salut!
    Al otro lado de la frontera 13/09/2021 3:27 pm
    ¿Saben porqué le llaman "la Gran Ramera"?
    Anònim 13/09/2021 3:42 pm
    ada d'un campanar. I quan va passar a manejar fortunes - la "Donació de Constantí", els crims de tota mena, assassinats de Papes i tota mena de malvestats, estiguèren a l'ordre del dia. I no parlem de l'esglèsia del renaixement. A partir d'Innocenci VIII- que reconeguè públicament que els "Nebots" dels Papes eren en realitat fills seus, la cosa apareguè sense cap mena de disfressa, Alexandre VI, Pau IV, etc etc. I ja en temps més propers, Pius IX gosà autoatribuir-se la infalibiloitat. Ni més ni menys que la infalibilitat!. Sense oblidar el consentimen tàcit de Pius XII als crims del nazisme- condemnà el nacionalsocialisma quan quedà ben clar que perderia la guerra. I que en podem dirr del fosc episodi de la mort de Joan Pau I?. I dels malvats Joan Pau II i Benet XVI?. Si aquesta és la llavor que sembfla l' Esglèsia a mi que no me'n guardin.
    Anònim 13/09/2021 5:14 pm
    I més: El Papa Formós, desenterrat després de mesos per a someter-lo a judici ,la dinastia dels Teofilacte. Marozia, Joan Xii Sergi i tota la patuleia. Bonifaci VII- encara que a aquest, el rei de França, Felip IV li ajustà els comptes. Urbá VI- llegint devotament el breviari mentre torturaven als seus opositors..... No acabariem mai. Repeteixo: a mi que no me'n guardin llavor.
    Anònim 13/09/2021 5:14 pm
    I més: El Papa Formós, desenterrat després de mesos per a someter-lo a judici ,la dinastia dels Teofilacte. Marozia, Joan Xii Sergi i tota la patuleia. Bonifaci VII- encara que a aquest, el rei de França, Felip IV li ajustà els comptes. Urbá VI- llegint devotament el breviari mentre torturaven als seus opositors..... No acabariem mai. Repeteixo: a mi que no me'n guardin llavor.
    jaume 13/09/2021 7:32 pm
    ¿l'església no permet la crítica als capellans? D'on ho ha tret això? L'església demana la comunió però es pot no estar d'acord, i criticar si es fa constructivament.
    Josep. 13/09/2021 8:37 pm
    Si cada vegada que una persona en qui confiem ens traeix ens haguéssim de fer el hara-kiri no quedarien dagues per vendre.
    QUE ESTO DE LA DEMOCRACIA? 14/09/2021 11:55 am
    Las religiones son los partidos politicos que habian antes. Aqui no se atreven criticar a su partido y si lo hacen lo vuelven a votar. Todo lo cherente del mundo

Nou comentari