S’han fet tota mena de valoracions de la conducta del bisbe Novell. Algunes, des de la proximitat, palesaven la perplexitat d’aquells que el varen sentir parlar de l’Església com d’una entitat que havia d’evolucionar permetent, entre altres coses, que els sacerdots es casessin, que les dones oficiessin, que s’acceptés el matrimoni homosexual… Són aquestes persones més properes les que després pensaven somiar en sentir un Novell molt més conservador, després del seu pas per Roma i el seu ascens al bisbat. També van veure com d’un declarat unionisme arribava a l’independentisme desfermat.. No podien entendre que tot allò que recriminava en els altres fos justament el que abans havia defensat. I no diem ja quan aquelles conductes van esdevenir part de la seva biografia! Sor Lucía Caram ha dit que Novell és un ànima ferida i, en general, s’han estès dues teories sobre la solució que s’hi pot aplicar al seu erràtic comportament: que vagi al psiquiatra o que es sotmeti a un exorcisme. En tot cas, a mi em dona per a una reflexió.
L’Església prohibeix que els fidels critiquin els seus sacerdots, i jo no sé si ara es pot considerar que Novell ho és, vista la renúncia, declarada “per motius personals”. En tot cas, sí es pot dir que les regles de les entitats religioses no es poden analitzar amb ulls laics, excepte en allò que puguin significar una violació de drets humans, en el qual cas, ja no podem parlar de religió, sinó de fonamentalisme. Però aquest no és el cas. Un sacerdot es vincula a l’Església catòlica lliurement i sap que significa renunciar algunes coses; el celibat és una condició coneguda abans d’entrar-hi.
Com hi ha qui ha dit que en la religió protestant sí hi cap el matrimoni dels cures, caldria recordar que el celibat és renúncia en un temps en què aquesta paraula o la de servei i la de sacrifici semblen ofenses a la llibertat quan en realitat són el contrari. Tothom té una causa a la que serveix, la qüestió és el grau de compromís que es tingui amb ella. Més o menys com el que succeeix en un matrimoni, encara que ara, quan en el matrimoni civil no es considera que trencar la fidelitat compromesa el casar-se sigui causa de divorci, no ho sembla. Però en el canònic sí, i Novell s’havia casat amb l’Església. És senzillament això una qüestió de paraula, un pacte trencat.
