Una de les moltes i eficaces tàctiques polítiques de la dreta castellana és donar per feta la seva victòria a les eleccions del 23-J. Saben utilitzar a fons l’absolut i pornogràfic domini que tenen dels mitjans de comunicació i les tècniques per crear marcs mentals. També saben que en qualsevol batalla és essencial desmoralitzar l’adversari, desmobilitzar-lo, fer-li creure que ja ho té tot perdut i que no val la pena plantar cara.
El missatge és que Sánchez i això que anomenen el «sanchismo» estan acabats, que estan en marxa conspiracions de tota mena, que els senyors feudals-autonòmics (que sí són patriotes «pata negra») ja li estan movent la cadira, que està buscant sortides desesperadament… És un relat que funciona molt bé i que les setmanes vinents anirà fent forat, amb la col·laboració imprescindible d’una esquerra barallada i dividida, com és tradició, i rendida ideològicament al model polític de la dreta.
Independentment de com acabi aquesta batalla, ja han guanyat la guerra: estan aconseguint fer una Espanya a la seva mida, corcada de franquisme sense Franco, cada vegada més autoritària, més simplista i més patriòtica.
Al marge de les seves grolleres manipulacions, però, hi ha força indicis de què poden tenir la victòria al seu abast…
Tanmateix… i si al final resulta que no guanyen? O que guanyen una mica i no poden governar allò que creuen que és seu per dret natural?
El 24-J pot ser molt interessant i pot obrir les portes a una potent crisi política, protagonitzada per una dreta que ja fa uns quants anys que tendeix a deslegitimar i a descalçar tot allò que no li convé. Per a ells, només és legítim el que ells diuen que és legítim. Només és legal el que ells diuen que és legal. I a sobre dominen tots els mecanismes, tots, per imposar el que vulguin: el rei castellà, el jutges, els fiscals, la policia, l’exèrcit, l’oligarquia financera, els mitjans de comunicació… Sense oblidar unes esquerres poc o gens mereixedores d’aquest nom, espantades, desarmades ideològicament i despistades.
Si guanyen, crisi política. Si no guanyen i no saben perdre, que no en sabran, més crisi política encara.
Aquests són els dos grans escenaris de futur a dos mesos vista, els que poden obrir una nova etapa política també per a Catalunya. Tindrem al davant un estat infinitament més autoritari i dur, en la línia de Polònia o Hongria. O potser una mena de trumpisme desesperat, disposat a trencar-ho tot i a saltar-se totes les línies vermelles que calgui. En els darrers anys ja han anat aprenent que poden saltar-s’ho tot sense conseqüències rellevants. Ja tenen el banc de proves de Madrid i el lideratge desacomplexat «marca Ayuso». Ja tenen una ultradreta amb la qual estan totalment d’acord en les coses essencials. Ja tenen el control absolut dels mecanismes del poder.
Si no guanyen o si guanyen, però no poden governar, no tindran escrúpols i la crisi institucional pot ser una explosió atòmica a l’estil Trump. Si guanyen amb claredat, recolzant-se en la ultradreta i en un socialisme «no sanchista» i «al servei de la pàtria», la crisi no serà tan immediata ni explosiva, però l’olla de pressió acabarà esclatant igualment en pocs mesos.
Qui es cregui que es pot fer política catalana des de Madrid, està llest. Qui es cregui que hi haurà marge per canviar cromos, que es vagi oblidant dels cromos. Qui digui que el vot a les generals pot ser decisiu per a ves a saber què, ens enganya. Catalunya esdevindrà, a partir de la tardor, l’objectiu central, una vegada assolit un èxit més que notable en l’estratègia de repressió judicial i econòmica i desactivació de la classe política catalana.
Són i seran insaciables, perquè senten que tenen a prop la victòria final, en tres batalles que en el fons són una de sola: l’economia, la cultura i la llengua. És a dir, totes aquelles barreres que fins ara no han pogut trencar, només esquerdar, i que protegeixen la «diferència» catalana, la resistència a l’assimilació definitiva. Tenen claríssim que si no destrueixen aquestes barreres acabarà sorgint algun dia no massa llunyà una nova onada independentista. I si ells no estan disposats a permetre-ho i nosaltres tampoc no ho permetem… ja hi tornarem a ser. A partir del 24-J entrarem tant sí com no en un nou cicle i això es posarà interessant…
3
11
