Serà fonamental que el dia 12 de setembre, quan tots haguem descarregat l’adrenalina de la manifestació del dia anterior, analitzem correctament la situació, avaluem les nostres forces i ubiquem cada un dels elements allà on pertoca.
El dia 11 de setembre ens anirem a manifestar perquè volem ser un nou Estat d’Europa. Convé que siguem molts i que el missatge sigui clar i diàfan. Necessitem que des de fora ens escoltin i preguin nota de la riuada humana que aquell dia caminarà pels carrers de Barcelona. Necessitem ser molts i que la manifestació sigui modèlica. Que siguem un, dos o tres milions de persones, al capdavall, acabarà esdevenint anecdòtic.
El dia 12 de setembre, però, tornarà ser el torn de la política. I en aquest terreny les accions i les reaccions no sempre són tan evidents com semblen. No tots els camins porten a Roma. El dia 12 de setembre el Govern de Catalunya haurà de continuar fent el seu propi camí. És important que tots en siguem tots ben conscients. No hi ha desllorigadors màgics ni falses dreceres. Ho hem de tenir present per no generar falses expectatives ni frustracions estèrils.
La tasca del president Mas és jugar aquesta partida amb seny i prudència per intentar minimitzar els riscos. És evident que haurà d’arriscar-se. Però no a qualsevol preu. Un error o un pas en fals, aquestes alçades de la pel•lícula, pot esdevenir dramàtic.
Hem iniciat un camí de que sembla no tenir retorn. Ara bé, hem d’avaluar en tot moment les nostres forces i limitacions. I, sobretot, no hem d’oblidar que en aquesta partida Espanya també hi juga.
