El govern de Jaume Collboni sumarà una fotografia política potent el pròxim 2 de maig. Gairebé onze mesos després de ser investit amb els vots del PP i dels Comuns, continua governant en solitari sense pagar ni un ral de la factura d’haver estat beneficiari d’una operació d’Estat dirigida des dels despatxos de Madrid. Sense alternativa ni amenaça possible, amb una oposició totalment satel·litzada per l’esperança d’aconseguir una parcel·la de poder al govern municipal, aquell dia l’alcalde serà ratificat i els pressupostos aprovats automàticament per via legal.
I aleshores, amb la preceptiva pausa fins a conèixer els resultats del 12-M, tornaran les corredisses a l’Ajuntament per ser els escollits del particular First Dates de l’alcalde. Naturalment, les negociacions per a la investidura del president de la Generalitat tindran una incidència directa en aquesta selecció de socis que, aparentment, encapçala ERC. Però alerta si els Comuns són necessaris per als plans de Salvador Illa -que necessitaria també ERC, o bé un PP i un VOX molt forts-, perquè aleshores Ada Colau posarà preu, com és normal, als vots amb contrapartida a Barcelona.
I si ERC i els Comuns són l’aritmètica més fàcil per estabilitzar -numèricament, perquè políticament no té rival- l’executiu Collboni, Xavier Trias ja ha avisat que encara hi ha partit. L’exalcalde de Barcelona i encara cap de files de Junts a la ciutat no descarta reprendre les negociacions amb el PSC després del 12-M, en funció, és clar, dels resultats de les urnes, de les negociacions i dels intercanvis de cromos que es puguin produir als despatxos de les seus nacionals dels partits.
Sigui quina sigui l’aritmètica del Parlament, tindrà una translació directa a la capital del país amb la composició del govern ampliat del PSC, un any després que Collboni fos investit per impedir que Barcelona tingués un govern independentista. Difícilment Collboni podrà passar gaires mesos més sense repartir poder, tant si Salvador Illa necessita vots per ser investit com si el PSC acabés fent de crossa d’un altre president. Les eleccions del 12-M obligaran Collboni a repartir joc a Barcelona, una necessitat que no tindria si no s’haguessin avançat les eleccions, com ha demostrat fins ara governant sense entrebancs amb només 10 regidors.
En qualsevol cas, gairebé tot és possible. Perquè una cosa han après els catalans -i encara més els barcelonins- és que en política, mai no diguis d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui. Les costures ideològiques són ara molt més laxes.
