Ecologistes en acció ha demanat (o més aviat exigit) que no es faci cap mena d’infraestructura (camins i carrers) prop de les platges, i que en la mesura del possible s’eliminin les dutxes, guinguetes i contenidors que a hores d’ara existeixen. La raó és òbvia: intentar evitar el mal que puguin causar sobre els ecosistemes marins. I qui podria negar que qualsevol actuació humana sobre el planeta hi genera alguna mena de perjudici? També és cert que la mateixa natura en causa, d’anys, sobre si mateixa operen la lava dels volcans, les flames dels incendis i sovint apreciem la devastació dels huracans. La terra es va glaçar i en van desaparèixer moltes espècies quan nosaltres encara no hi érem. Tots aquests elements fan en un moment molt més del que l’humà amb les seves intervencions pugui fer, o en el pitjor dels casos, el dany és semblant.
Però a banda el fet incontestable que la natura no sap d’ètica, els ecologistes negaran el més important, i és el que la platja significa per a les persones més desafavorides econòmicament.
La platja és la fórmula més democràtica de lleure. Sigui el Garraf o la Costa Brava, Miami Platja o el Delta, el mar és sempre el mar, i a més tothom pot escollir a quines aigües s’apropa sempre que sigui sense agafar un avió. Sí, després hi haurà que pugui llogar un veler per vorejar la costa, o qui sigui convidat a una casa de superluxe o a una barraca de pescadors, que tot té el seu encant. També hi ha qui té totes aquestes coses, i qui no té més que una ombrel·la i una nevera portàtil. Però uns i altres, quan arribin a la platja entraran a l’aigua amb el mateix gest de fred, sortiran mullats pel mateix element, i rebran els rajos del sol que cauen com la pluja sobre bons i dolents, justos i injustos, rics i pobres. La platja, com la mort, és el més igualitari de les nostres vides, i a qui viu en un habitatge angost, sense aire condicionat, amb canalla cridanera que no pot anar a uns sempre cars casals d’estiu, els hi volen prendre les fontetes on eliminen la sorra dels peus i els contenidors que ajuden a mantenir el civisme a l’hora de despendre dels residus generats en un dia de platja. I tampoc els hi volen deixar guinguetes aquests ecologistes egoistes, probablement perquè prefereixen els llauners que amunt i avall recorren la sorra sota un sol que no voldrien tan brillant mentre treballen.
No m’agrada gens la manera en què pensa el món aquest ecologisme classista i benestant, que condemna l’ús de l’entorn per intentar gaudir sense infringir el Codi Penal, perquè semblen considerar que l’ésser humà és en la terra un destorb, un virus o una plaga, sense recordar que ells també ho són, sí, tot i que curiosos humans que reneguen de la seva condició.
5
5
