Tot apunta que la campanya electoral a Barcelona estarà lluny de ser un debat aprofundit i serè sobre el model de ciutat, les necessitats dels seus habitants o les solucions als problemes propis d’una gran ciutat com la mobilitat, la neteja o la seguretat. Serà més aviat un compendi d’acusacions d’hipotètiques aliances i vetos a partir de la nit del 28M. De fet, ja ha començat: Colau acusa Collboni de trair-la per pactar amb Trias, Trias veta Colau, Maragall i Trias no només no tenen sintonia sinó que estan encadenats per la política nacional… I els partits que estan en la frontera d’obtenir representació, però que podrien decantar un govern municipal com va passar amb Manuel Valls tampoc no es mullen més enllà dels vetos en l’eix dreta-esquerra.
No és només un mal de Barcelona ciutat. Els partits tenen com un costum consolidat no ensenyar totes les seves cartes, o ensenyar-ne de falses. Quan en campanya se’ls pregunta amb qui pactaran, eviten respondre de forma transparent i ho fan amb evasives com ara que dependrà del programa, dels resultats…, però no diuen que esperaran instruccions de la política nacional o mesuraran la necessitat de tocar poder per sobreviure. És una informació substancial per al votant saber per a què servirà el seu vot. Per exemple, quants votants de Manuel Valls l’haurien votat si haguessin sabut que investiria Ada Colau? Quants votants del PSC volen un acord amb Trias, o quants d’ERC volen un tripartit i quants prefereixen un pacte independentista? Un votant del PP està disposat a donar el seu vot perquè Trias -sobre el paper, candidat de Junts, partit independentista- acabi essent alcalde?
Cap partit no es mullarà de forma clara sobre la seva política de pactes més enllà d’expressar vetos. Vetos, per cert, que com ha passat en moltes eleccions s’han saltat l’endemà si l’aritmètica els era favorable. Naturalment, és legítim i sa negociar, dialogar i arribar a acords, més en un ple on s’expressa una gran pluralitat de forces polítiques. Però el que no és tan legítim és enganyar l’elector. Mereix tenir la informació rellevant sobre on anirà a parar el seu vot, i encara més, saber quin model de ciutat defensa el partit que vota més enllà de paraules buides. Falta poc més d’un mes i mig per al 28M, hi ha marge per fer una campanya electoral útil i honesta per a tothom.
5
5
