Començaré aquest article confessant-los que m’he permès la llicència d’imitar o adaptar el títol del llibre de l’amic Antoni Aira, director d’aquest diari electrònic, amb el qual va guanyar el premir d’assaig Ramon Trias Fargas: Política Opportunity (que ara té el títol definitiu de Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders politics). El títol i el llibre –enormement suggerents- fan un retrat de la mediatització de la política per l’adaptació del màrqueting i de les estratègies de comunicació al discurs polític. Per això m’he permès utilitzar-lo, perquè de la mateixa manera que cada dia és més comú parlar de la política des d’una perspectiva gairebé publicitària –i només cal observar com s’ha fet la campanya de Barack Obama-, des de fa uns anys s’ha anat acceptant -socialitzant, diria- el respecte a la diversitat i la seva promoció. Poden endevinar, per tant, que avui no els parlaré de la política dels partits polítics, sinó de l’oportunitat que ens brinda parlar, promoure i viure aquesta diversitat i les polítiques que la promouen amb tota normalitat.
Afirmacions com “la diversitat és riquesa” o bé “la diversitat és una oportunitat” i fins i tot –i permetin-me’n una de més lleugera– “en la variació hi ha el gust”, prenen el sentit més ampli i més real quan observem la realitat més immediata.
Vostès saben que la lingüista Carme Junyent afirma que a la ciutat de Barcelona es parlen prop de tres-centes llengües? Són conscients que, segons les dades què disposa l’Oficina d’Afers Religiosos, a la mateixa ciutat cohabiten uns quatre-cents quaranta-vuit llocs de culte de divuit tradicions religioses diferents? S’imaginaven que a Catalunya, d’acord amb les dades de l’IDESCAT, hi viuen persones nouvingudes de 194 països diferents? Aquests exemples, i tants d’altres, ens mostren la gegantina diversitat i pluralitat amb què convivim cada dia, ens imposen, i suposen, uns reptes que són alhora interessants, gratificants i engrescadors.
Són, en definitiva, desafiaments i oportunitats que el segle XXI ens brinda, i als quals Catalunya, la seva ciutadania i la seva classe política hauran de saber donar resposta sense embuts, sense pors, sense recances i sense convencionalismes.
Perquè saber encarar el foment de la diversitat com a un fet normalitzat no és senzill. Ho saben bé els ajuntaments que promouen, silenciosament, tasques de mediació i de promoció de la diversitat religiosa o lingüística –per continuar amb els exemples que els posava anteriorment– i ho coneixen en profunditat els treballadors i els voluntaris d’algunes organitzacions que hi treballen des de la primera línia de foc.
També en són profunds coneixedors persones com Vigdis Finbogadottir, ex presidenta d’Islàndia, Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO (precisament per temes vinculats a la diversitat lingüística i la promoció de la pau) i, alhora, presidenta honorària del Consell Assessor internacional de Linguapax, fet que m’ha permès conèixer-la i tenir l’oportunitat d’establir-hi col•laboracions. Ella, com tantes d’altres persones de renom internacional, són els “experts” en la promoció d’aquesta riquesa i esdevenen els millors defensors del valor i el tresor que implica. Properament, en parlaran a Catalunya, en un congrés amb el títol “Cohesió i pau” que organitzarà Unescocat amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari.
Molt sovint a Catalunya encetem debats que impliquen, en el fons i en la forma i del dret i del revés, parlar de l’oportunitat que representa la diversitat. Parlar de les llengües a l’escola, dels models energètics possibles, d’encomanar el català, de la llei del cinema, de l’atenció als nouvinguts, de la llibertat sexual, de la llei de culte, del model educatiu o del model d’atenció sanitària vol dir parlar d’atenció a la diversitat i vol dir, per tant, estar preparats i disposats a fer-ho. Un país modern, acollidor, innovador, integrador i pioner ha de tenir un discurs i unes bones pràctiques consolidades que permetin fer front a aquestes reptes. Però tornem al principi de l’article i a la “diversitat opportunity”. En fi, un dret i un deure, un handicap i una riquesa, una nova porta i un camí de sortida, un present complex i un futur motivador. S’hi apunten?
