L’anunci que el PSOE ha pactat amb Junts delegar a la Generalitat les competències “integrals” de la gestió de la immigració, sumat a una resposta atropellada de Jordi Turull davant una pregunta previsible en la primera entrevista sobre la qüestió, a Catalunya Ràdio, ha fet esclatar de la pitjor manera possible un debat pendent. De manera maldestra, s’ha convertit una qüestió fonamental per a la cohesió social d’un país d’acollida en una baralla més entre partits disposats a esgarrapar-se amb el rival a qualsevol preu.
Turull va reaccionar de manera dispersa a la pregunta de Ricard Ustrell sobre si Junts vol que la Generalitat pugui expulsar immigrants multireincidents, que vol dir estrangers que hagin comès delictes repetidament. La pregunta i la resposta eren poc informades, perquè la Generalitat mai podria decidir si expulsa multireincidents a través d’una delegació de competències governamentals de l’executiu espanyol, senzillament perquè són competències del poder judicial i no del poder executiu. L’única manera que Catalunya pugui decidir què fa amb els estrangers multireincidents –no necessàriament expulsar-los– és que sigui independent i tingui el seu propi sistema judicial. Mentrestant, l’únic que podria delegar el govern espanyol –i no pensa fer-ho– és la potestat de la policia per incoar expedients d’expulsió en cas d’infraccions administratives –immigrants sense permís de residència– que majoritàriament també acaben judicialitzades. Però si parlen de multireincidents no parlen d’això.
Sigui com sigui, per falta de destresa, per mala intenció o per totes dues coses, elements tècnicament dispersos s’estan barrejant en un debat que els partits autoanomenats d’esquerres han portat al terreny que els interessa: agitar l’espantall de l’extrema dreta, cosa que han fet sempre per defugir una qüestió espinosa que ara volen continuar defugint. Si Junts pateix pels vots que li pugui prendre la pretesament independentista Aliança Catalana de Sílvia Orriols –és el que creu el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena–, ERC està preocupada per la seva eterna batalla a mort amb Junts –igual que a l’inrevés–, els comuns es desesperen per ser socis preferents del PSC –que no té manies amb la sociovergència si li convé– i el PSC va boig per tenir la presidència de la Generalitat.
En aquest panorama, en lloc de plantejar propostes sobre com gestionar millor que Espanya les competències addicionals d’immigració, els partits catalans es llancen dards enverinats. Amb especial menció als comuns –que fa anys que volen tancar els CIEs i no han aconseguit fer ni un pas en aquesta direcció tot i ser al govern espanyol– i amb premi d’honor per al PSC, branca catalana del PSOE, el partit de la tanca de Melilla, que va permetre la massacre de Sant Joan del 2022 i partícip la política migratòria de la UE, basada a fer servir com a policies de fronteres estats extracomunitaris que vulneren drets humans.
El mateix Pedro Sánchez, en el debat a tres del final de la campanya del 23-J, davant d’una Yolanda Díaz que va optar per callar, va presumir, en una rèplica a Santiago Abascal, de l’eficàcia d’Espanya per contenir l’arribada d’immigrants. “Si mira el mapa del flux d’entrades d’immigració irregular pel Mediterrani, l’única ruta on s’està reduint és la del Mediterrani occidental, que és Espanya. No és Itàlia, on governa la senyora Meloni, i no és el front oriental”, li va dir (minut 9.45 del vídeo). Tres mesos abans, el president espanyol exhibia sintonia amb Meloni en una trobada entre els dos governants a Roma i remarcava que calia la col·laboració dels països d’origen i de trànsit de la migració: precisament, el que s’havia vist el juny anterior a Melilla, on la policia marroquina va provocar una matança en què van morir 37 persones, que s’hagin pogut comptabilitzar.
Amb aquest historial a la motxilla socialista, Salvador Illa es veu capaç de dir que l’extrema dreta catalana marca l’agenda de Junts igual que Vox condiciona la del PP. Sense miraments, esborra el paper del PSOE en el manteniment del model espanyol de gestió de la immigració, amb CIEs i amb salvatjades com la de Melilla, consentida pel govern de Pedro Sánchez al regne amic d’Espanya i enemic del Sàhara. Aquest és el dissortat debat que obre una nova carpeta de misèria en la política catalana.
