Totes les manifestacions pacífiques i sense armes estan emparades per les Constitucions democràtiques. És per això dubtós el qualificatiu d’il·legal amb que la llei de seguretat ciutadana vigent atribueix a les que es puguin realitzar a l’entorn de les institucions parlamentàries, en la mesura en què aquestes no obstaculitzin els nostres representants la seva entrada al recinte i/o quan siguin una amenaça per a la seva integritat física.
Dit això, m’agradaria distingir entre tipus de manifestacions per col·locar entre les dubtosament legítimes la que va atiar Podemos a l’entorn del Congrés de Diputats durant la sessió d’investidura del President de Govern espanyol. Algú ha volgut comparar-la amb les fetes a Catalunya durant les últimes celebracions de la Diada, però no tenen res a veure. La gran diferència és que la manifestació encerclant el Congrés vol posar en dubte la institució on justament es manifestaven representants del poble que, pel que sembla, no hi creuen. Quin sentit té ser-hi dins i fora, amb dos papers contradictoris? Quin sentit té sortir fora del Congrés, després d’emprar la llibertat a dir des de fora que aquesta llibertat no existeix.
Tanmateix la manifestació “Rodea el Congreso” va estar a l’alçada de l’espectacle menyspreable que es va viure a dins, amb baralles de taverna, insults de baixa estofa, actituds de fanfarroneria mai vistes i una cobertura mediàtica que sols podia fixar-se en aquestes coses, per què d’idees no en va haver ni una. S’endevina una legislatura que, sigui llarga o curta, semblarà una competició a veure qui la diu més grossa, oblidant tot l’esforç que generacions van fer per tal que avui sembli normal la llibertat occidental que, amb totes les seves febleses, és una excepció en un món ple d’injustícies, basarda i mort. Per això es tan important que siguem capaços de distingir entre manis i manis ara que semblen voler substituir la democràcia representativa.
