És un verb raret: desmetropolitzar. El significat no té gaire misteri: en comptes de metropolitzar cada vegada més l’àmbit metropolità de Barcelona, desmetropolitzem-lo. És a dir, desmuntem-lo, dispersem-lo, neguem-nos a acceptar-lo com un present i un futur inevitable. Per què? Anem a pams…
Tenim una gran zona metropolitana amb uns 5 milions d’habitants (amb una densitat urbana brutal i inhumana) sobre un total de 8 milions. El 10% del territori català per a una mica més del 60% de la població, tots ben amuntegats, com anxoves. Fa pocs dies, el Consell Metropolità, que representa 36 municipis, ha aprovat construir fins a 220.000 habitatges… per absorbir un creixement demogràfic que donen per segur. Fent quatre números, això serien de 600 a 800.000 habitants més. Hi afegim el creixement que algú deu estar ja planificant per al que anomenen “segona corona” i que no és més que el pati del darrere, l’espai ocupable més enllà de Collserola, i ens sortirà mig milionet més, tranquil·lament, en pocs anys.
És a dir, avançant a tota màquina en la línia de la diabòlica Catalunya dels 10 milions, on l’habitant que faci 10 milions ja no serà català i la resta acabaran a una reserva per a indígenes, com les dels sioux i els apatxes.
Ens ho venen amb reserves de pisos socials i assequibles, amb vagues referències a la pluja de pisos del govern regional, a una mobilitat més sostenible, a més zones verdes, a miraculoses reduccions de la contaminació… Sona bé, però és el conte de sempre per a ingenus.
El negoci immobiliari i el polític expliquen aquesta contínua obsessió per metropolitzar tot l’entorn de Barcelona, els dos Vallesos, Maresme i part del Penedès-Garraf. El dels pisos, no cal ni explicar-lo: una xifra fabulosa de milions, fàcil de gestionar, amb totes les complicitats i benediccions oficials i amb la garantia que aporta l’arribada descontrolada de nous residents.
El negoci polític va d’una altra cosa, interconnectada amb la venda de pisets a dojo: l’espanyolització de Catalunya. Un vell somni del franquisme, del socialisme (inclòs el maragallisme) que va arribar a dissenyar bandera i himne per a la “seva” àrea metropolitana i de l’espanyolisme en general: una gran Barcelona espanyolitzada enganxada a una petita Catalunya catalana. He dit una “gran capital”? No, en absolut: el somni inclou una gran ciutat provinciana sense esperit de capital, més o menys bufona i agradable com a espai turístic. Una gran ciutat envoltada d’un continu urbà hipercondensat, com si Catalunya fos més petita que Hong Kong i no hi hagués espai enlloc més. Un desastre de país desequilibrat, problemàtic, on es nota cada vegada més que fa dècades, dècades, que no hi ha cap govern que pensi, dissenyi i dibuixi un model de país intel·ligent i de qualitat.
Ah, això sí, de plans estratègics, metropolitans, supramunicipals i patafísics, els que vulguis. Per parar un tren, si els trens no es paressin ja tots sols, cosa que hem assolit amb nota darrerament.
Necessitem una capital de Catalunya i no una immobiliària. Necessitem municipis propers a la capital que no responguin al model del desarrollismo del franquisme, com L’Hospitalet, Badalona o Santa Coloma (per posar uns exemples a l’atzar) i siguin realment llocs dignes per a persones i no polígons de pisos i granges de mà d’obra com més barata millor. I necessitem un país territorialment més equilibrat, no un país buit, reduït a un espai per a plaques solars i turisme rural, sinó pròsper, dinàmic, amb empenta.
L’enemic de tot el que necessitem és justament la desmesurada i asfixiant zona metropolitana que van imposant els tentacles dels poders econòmics i polítics anticatalans.
Però mentre a Suïssa fan referèndums impecablement democràtics per decidir si han de ser més o menys de 10 milions, aquí ens van colant gols per la porta del darrere aprofitant que estem despistats, deprimits i barallats. Pot ser que anem pensant si volem un país digne d’aquest nom o l’apèndix d’un magma urbà ingovernable i poc habitable, per molta marca Barcelona que li posin a una cosa atapeïda que cada vegada és menys Barcelona. O ens desmetropolitzem o ens descatalanitzaran i espanyolitzaran del tot.
