El circ de la política espanyola aterra aquest divendres a Barcelona per a una conferència de presidents autonòmics que es fa aquí només per recordar que Catalunya és Espanya. Com si algú se’n pogués oblidar. Les dues Espanyes, immerses en una guerra que cada dia puja un grau de tensió, es troben cara a cara per treure’s els ulls parlant dels catalans a Catalunya. Mentre una gran part d’aquests catalans fa anys que n’han desconnectat, encara que continuïn atrapats en un estat que els maltracta per una llista llarga i complexa de raons, que es poden resumir en la força insuficient de l’independentisme –almenys fins ara, i no se sap fins quan– davant del gegant que té enfront.
Els errors que s’hagin comès no impliquen que l’anhel hagi desaparegut. Castigat i reprimit per l’Estat, ignorat per Europa, dividit i amb batalles internes mesquines i enverinades, l’independentisme encara hi és. I continua omplint sales. Aquest dijous, va fer ple a les Cotxeres de Sants per a la presentació de Dempeus per la Independència, un col·lectiu d’independentistes de base veterans i d’altres més joves, alguns amb projecció pública i altres que ni en tenen ni en volen.
Ni els activistes que l’han posat en marxa, ni el públic que va assistir a aquest primer acte –n’hi haurà molts més per tot el país–, ni tots aquells que s’hi adhereixin a partir d’ara saben on portarà aquest projecte, ni quin recorregut tindrà la llista electoral que impulsen, una alternativa als partits institucionalitzats. L’únic que saben és que busquen un camí per sortir del fangar cada dia més espès que és Espanya, on la política consisteix a retenir la Moncloa a qualsevol preu i on periòdicament emergeixen de la claveguera personatges amb vocació de folklòrica que són els autènticament disposats a fer-ho tot per aquesta pàtria seva, si és que en tenen més enllà del poder.
