No ens han d’estranyar gens els insults i les injúries i desqualificacions que ha rebut la senyora Anna Erra i Solà, alcaldessa de Vic, arran de la seva intervenció el 12 de febrer passat al Parlament de Catalunya, per part de l’ultranacionalisme espanyol, especialment de portaveus dels dos partits d’ultradreta de la Cambra, Ciudadanos i PP. El seu odi a la llengua catalana és tan immens i visceral com l’odi que experimenten davant paraules com ‘llibertat’, ‘independència’ o ‘autodeterminació’. S’entén, doncs, que siguin tan al·lèrgics a l’ús de la llengua catalana en les seves intervencions parlamentàries. Són els mateixos, al costat del PSOE, que prohibeixen l’ús d’aquesta llengua al Congrés espanyol.
Reprodueixo aquí el parlament de la senyora Anna Erra, impecable en valors humanístics:
- «A Catalunya, històricament, terra d’immigració i d’acollida, la llengua catalana ha incorporat sempre nous parlants. Atenent els fluxos migratoris provinents d’arreu del món que tenim a Catalunya, la llengua catalana és un important valor d’integració i cal garantir-ne l’accés a l’aprenentatge, i el seu ús com a element de cohesió social i generador d’oportunitats. Ara bé. Què ens passa? Doncs que un dels costums i un gran defecte de molts catalanoparlants és el de canviar la llengua, és a dir, passar-se directament al castellà quan l’interlocutor que tenen al davant els sembla que és estranger o que simplement no parla català. Hi ha una confusió existent entre els catalanoparlants, que perjudica greument la nostra llengua: pensen que adreçar-se a algú en castellà és un acte de respecte, i no és així. Sovint quan canviem d’idioma evitem que els que el volen aprendre no puguin fer-ho. El català és una llengua d’acollida, que agermana, que ofereix oportunitats al país on vius. Ara bé, si aquesta no aconsegueix seduir nous parlants i fer-la habitual entre ells, cada vegada serà més difícil que el català creixi. Hem de conscienciar els catalans autòctons que els qui hagin nascut a fora volen i han d’aprendre el català, i hem de posar fi al costum molt present en determinades zones del país de parlar sempre en castellà amb qualsevol persona que pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembli catalana. El setembre passat es presentava la iniciativa ‘No em canviïs de llengua’. Una campanya impulsada precisament per persones nouvingudes que defensen la llengua que ens uneix, que ens iguala, que ens agermana: la llengua catalana. A més de demanar condicions favorables per facilitar l’accés al català, la iniciativa vol conscienciar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua quan creuen, per l’accent o pels trets físics, que el seu interlocutor no és nascut a Catalunya.»
Resulta hilarant que Ciudadanos, que és un partit que va néixer contra la llengua catalana i contra els drets i les llibertats nacionals del poble català, gosi titllar la senyora Anna Erra de “infame”, “xenòfoba” i “racista”. Els planyo, pobrets. Entenc que des d’un punt de vista odontològic deu ser un problema tenir la llengua tan llarga. Carlos Carrizosa fins i tot, davant d’un micròfon, va parlar de “olor de racisme”. Deu ser que el senyor Carrizosa té el nas tan tapat que no sent la ferum que desprèn el seu partit pel que fa a ideologia totalitària, ferotgement antidemocràtica i ancorada en el 1939. Suggereixo a Ciudadanos i a PP que aprofitin la coartada del Carnastoltes per posar-se la camisa azul.
Observem, d’altra banda, què ha fet Ciudadanos davant la vulneració de drets que el productor teatral Joan Lluís Bozzo i les persones que l’acompanyaven van patir recentment al restaurant Can Camp, de l’Ametlla del Vallès, per part d’uns cambrers que els van exigir que parlessin en espanyol. La resposta de Ciudadanos, a través del seu eurodiputat Jordi Cañas, ha estat titllar Joan Lluís Bozzo de “izquierda calçot”, de “engordado de subvenciones”, de “fascistoide” i de “lazi” (elisió entre ‘llaç groc’ i ‘nazi’). En altres paraules, es criminalitza la víctima per haver tingut la gosadia de denunciar l’agressió.
Ja fa temps que, mitjançant el judici del Procés o el de la cúpula dels Mossos d’Esquadra, estem assistint a la violació sistemàtica dels drets humans que porta a terme l’Estat espanyol impedint que els catalanoparlants es puguin expressar en català, cosa que va en detriment de la seva defensa i estableix un greuge comparatiu amb relació als seus acusadors i als membres del tribunal. Com informa la Plataforma per la Llengua, la llengua catalana s’acosta a la “mort clínica” en l’àmbit judicial. En catorze anys, del 2001 al 2015, es va passar del 25% de sentències en català a un insignificant 8,4%. És greu que un individu violi els drets humans, però que ho faci un Estat a través dels seus tribunals de justícia tot imposant una llengua per damunt de la resta de llengües del mateix Estat és d’una gravetat extrema. No és el ciutadà qui ha de parlar la llengua del funcionari, és el funcionari qui té l’obligació de parlar la llengua del ciutadà.
Que ningú no pensi, tanmateix, que tota aquesta qüestió, inclosos els atacs a la senyora Anna Erra, són cosa únicament de Ciudadanos i PP. Ni molt menys! El PSOE de Miquel Iceta, Eva Granados i companyia, fent-ne la mateixa tendenciosa lectura, però sense gosar emprar el mot ‘racista’, ha blasmat l’alcaldessa de Vic pel “perill de valorar les persones per la seva imatge i aspecte”. I els Comuns, tan nacionalistes espanyols com el PSOE però més hipòcrites i covards, han anat més lluny i Jéssica Albiach, capgirant sense escrúpols les paraules de la senyora Erra, ha dit: “És un discurs racista del qual tothom s’hauria de desmarcar”. Realment cal ser molt miserable, manipulador i sibil·lí per tergiversar fins a un punt tan repugnant el discurs de la senyora Erra. Justament un discurs obertament antiracista i anticlassista que demanava que deixem de prejutjar les persones en funció del seu fenotip a l’hora d’adreçar-nos-hi. És a dir, que no discriminem donant per descomptat que tenir origen indi, argentí, palestí, peruà, sirià, algerià, uruguaià, romanès, congolès, senegalès, pakistanès, etc., incapacita per parlar o entendre el català. D’això es queixen aquestes persones, i precisament són elles les que estan portant a terme la campanya ‘No em canviïs de llengua’ per mitjà de vídeos en què demanen que, si us plau, no ofenguem la seva intel·ligència. Tenir un altre origen no incapacita per parlar català. Això sense oblidar que són infinitat els infants i joves d’orígens diversos escolaritzats a casa nostra. Si Iceta, Granados, Albiach, etc., no entenen això és que arrosseguen un gravíssim problema de comprensió lectora o, senzillament, tenen pendent una revisió a fons de la seva talla moral.
Els atacs, insults i tergiversacions que ha rebut l’alcaldessa de Vic per la seva intervenció al Parlament de Catalunya són una demostració de fins a quin extrem la llengua catalana té enemics viscerals que malden per convertir-la en una llengua residual i folklòrica, acceptable en l’àmbit ornamental i domèstic i en costellades però totalment fora de lloc en situacions formals i serioses de la vida. Només hi ha una manera de fer que la llengua catalana no esdevingui una llengua residual, i és fer-la imprescindible per viure a Catalunya. Tan imprescindible com ho són l’espanyol a Espanya, el francès a França o l’alemany a Alemanya. L’origen no és mai el problema, el problema és el prejudici. El prejudici sobre l’origen. Moltes gràcies, senyora Anna Erra i Solà, alcaldessa de Vic.
