Potser és que no n’entenc un borrall, però en aquesta història de les vacunes, el seu nombre, ritme i qualitats, hi ha un munt de coses que se m’escapen, sobretot arran de la polèmica entorn la farmacèutica AstraZeneca, la companyia on treballava l’eminent i malauradament desaparegut doctor Baselga. Si no és per una qüestió de geopolítica, com apunta lúcidament altre doctor, en Salvador Macip, no s’entén la campanya d’alarmisme orquestrada contra aquests laboratoris arran de quatre morts sobre milions de vacunes (com si entre els no vacunats no hi haguessin morts per tota mena de causes!), una campanya tant o menys controlable quant més s’intenta negar, i que curiosament els ha envoltat des del moment en que la Unió Europea se’n queda sense i veiem com al Regne Unit del Brexit una majoria de la població és ja immune. I digui el que digui ara l’Agència Europea del Medicament, com en qualsevol fake, el mal ja està fet. I no en tindrà responsables, però sí víctimes.
Clar que tampoc s’entén que el món que s’escandalitza per un paio al carrer sense mascareta qualifiqui de “dia històric” el de la legalització del dret a matar (també dit “eutanàsia”), però aquesta és altra història. Anem a la de les vacunes, que ella sola fa fredar: perquè anem tard? Per què no arriben les vacunes i no es demanen responsabilitats als incomplidors? Com es pot dir que el ritme baixarà a Setmana Santa perquè els sanitaris han de descansar mentre es nega la possibilitat que vacunin els farmacèutics, com està passant a altres països? Quin sentit té passar-nos el dia parlant d’AstraZeneca, quan ja en són almenys altres quatre les marques que han estat autoritzades en el nostre entorn? Que no en tenim de la resta? I per què i com milers de dosis s’han perdut? I per què no se n’autoritzen més marques, quan ja ho han fet altres països del primer món que també ens porten la davantera en vacunació?
Tota mena de contradiccions s’apleguen en un país que fins fa quatre dies feia burla de la vacunació i deia que els primers en vacunar-se haurien de ser els polítics per així donar exemple i que després ha justificat una moció de censura perquè quatre persones s’han posat al davant de la cua aprofitant aquesta condició. Jo no tinc el menor interès en passar davant de ningú, potser preferiria ser la última en vacunar-me, ja que massa dubtes em generen tots plegats, en cridòria contradictòria i constant, així que els hi puc cedir el meu torn. Potser pensant en gent com jo han posat en marxa del carnet COVID. No ens deixaran sortir sense vacuna a passar les vacances més enllà de les fronteres! A nivell personal, m’és ben igual, perquè ja he entès el joc-parany al que juguen per generar la por que paralitza. No hi penso jugar més del que és el necessari per no cridar l’atenció, però mentre Deu ho permeti, el cap no me’l prendran.
6 
