Una cosa molt semblant al caos de l’Estat

De cap manera soc partidari d’un caos en l’Estat. Vull el millor per al meu país, i això consisteix en una harmonia que abasti, en la mesura del possible, a l’institucional, el territorial, l’econòmic i el social. Soc un utòpic, ho reconec, perquè m’agrada, com als suïssos, que la democràcia sigui avorrida. I portem una setmana –bé, molts anys—en què, lluny de l’avorriment, vivim en el vertigen: algú m’haurà d’explicar millor quins diables feien el ministre de la Presidència i la ministra portaveu convocant, aquest dilluns passat, a dos quarts de vuit del matí i per a dues hores després, una misteriosa conferència de premsa en La Moncloa, en dia a sobre festiu a Madrid.

Era necessari anunciar així, amb tremendisme i falta de dades, que amb el mateix sistema ‘Pegasus’ del ‘catalangate’ s’havia produït un ‘moncloagate’, en el qual van ser espiats els telèfons del president Sánchez i de la ministra de Defensa Robles?

Amb aquest anunci extemporani, propi més aviat d’un atac de groguisme periodístic, però realitzat per dos dels ministres amb més pes del Govern central, es van aconseguir diversos efectes nefastos per a la bona marxa de l’Estat, que ja hem dit que els suïssos, que fabriquen bones democràcies i bons rellotges, pensen que hauria de ser avorrida:

–Desprestigiar el CNI, els serveis d’intel·ligència, que ja venien bastant desprestigiats de fiascos anteriors. I, amb el Centre, quedava tocada també la seva directora, la fins ara desconeguda Paz Esteban, que ha passat a ser el que mai hauria de ser qui porti les coses ‘dels espies’: més popular que la ‘altra Esteban’, Belén.

–Fer trontollar a la cap de la cap dels espies, és a dir, a la ministra de Defensa Margarita Robles, que tenia una ja de per si mateix difícil compareixença parlamentària dimecres passat en la qual deuria, encara que no fos el tema oficial en agenda, explicar com, per què, quan, quant, a quants, quant temps, amb autorització de qui, per a què, es van infectar els telèfons de més de seixanta persones vinculades al separatisme català mitjançant el sistema israelià Pegasus.

Però l’anunci del dilluns de Bolaños i Isabel Rodríguez va fer que, a més, Robles hagués d’internar-se, sense poder legalment, a més, esplaiar-se massa, internar-se en el complicat vericueto d’explicar per què, i qui, va espiar ni més ni menys que els telèfons de l’inquilí de la Moncloa i de la responsable de les Forces Armades.

—Introduir el caos explicatori. Amb l’anunci de Bolaños/Rodríguez, el projecte de justificar l’espionatge basant-lo en unes presumptes relacions d’una part de l’independentisme amb la Rússia de Putin perdia consistència o, almenys, protagonisme. Si es van autoritzar les escoltes als independentistes per aquesta raó, quin altre motiu hi havia perquè pel mateix sistema es ‘punxessin’, òbviament sense autorització judicial, també els telèfons del president i de la ministra ‘estrella’ del Govern?

–Fer perillar el naixent acostament entre el Marroc i Espanya reeixit després d’un brusc gir diplomàtic espanyol al Sàhara, que ni molt menys va agradar a tots en el propi Govern i va fer trontollar-se les relacions amb Algèria. Si no havia estat el CNI qui va controlar al president del govern, a la ministra de Defensa i potser a altres ministres, com el de l’Interior qui havia estat l’espia?

La conjectura més òbvia eren els serveis secrets del Marroc, en plena confrontació de Rabat amb Madrid. Aquest rumor, recollit fins i tot per The Guardian, atribuint l’autoria als alauites, ha agradat molt poc al règim de Mohamed VI. I així una capa de gel ha tornat a caure sobre les sempre difícils relacions hispà-marroquins malgrat els esforços de la diplomàcia espanyola per no culpar al veí del sud de les ‘burxades’ a Moncloa i als ministeris.

–Aconseguir disminuir encara més la credibilitat del Govern. Moltes veus incrèdules van expressar les seves sospites en fer-se coincidir la ’revelació’ del control il·legal a Sánchez i Robles amb el ‘boom’ periodístic del ‘catalangate’. Ni el Govern de la Generalitat va semblar creure’s res, ni l’opinió pública espanyola, començant per l’oposició i pels propis suports al Govern Sánchez, tampoc.

–Posar de manifest, una vegada més, les profundes discrepàncies en temes vitals entre els dos socis del Govern de coalició, agreujat ara amb el xoc entre Bolaños i la ministra de Defensa, que desvincula al CNI de la responsabilitat de no haver detectat les escoltes a Sánchez i a Robles. Podem, fins i tot a través la ministra Belarra i del seu portaveu parlamentari, Pablo Echenique, ha demanat de forma bastant abrupta la dimissió de la mateixa Margarita Robles, a la qual Sánchez està obligat a sostenir i recolzar, màximament quan està a punt de tenir lloc a Madrid un ‘cim’ atlàntic que, donada la situació a Ucraïna, pot ser la més delicada que hagi celebrat mai l’OTAN. Crec, d’altra banda, que Robles gaudeix d’un important suport entre els militars espanyols i també, ara, entre els europeus.

Algunes fonts asseguren que Sánchez haurà de prescindir de la directora dels serveis secrets, que és una professional amb moltes dècades en aquella misteriosa Casa. Em diuen que Paz Esteban, que va acudir aquest dijous a declarar en l’estranya i populosa comissió de secrets en el Parlament, està literalment farta de la situació i a la vora de tirar la tovallola. Potser no el fa immediatament, però la veritat és que ‘doña’ Paz està ja ‘cremada’, sense que l’indubtable suport que troba entre el personal del CNI –precisament ara que el Centre estava a punt de celebrar el seu vintè aniversari, mira que bé…– pugui bastar ja per a sostenir-la.

Aquest és el panorama que s’albira des del pont de l’observador en un Madrid cada dia més inquiet per una situació política de la qual Gabriel Rufián va dir que “podria carregar-se la Legislatura”. Per descomptat, el suport d’Esquerra a Sánchez cada vegada es vendrà més car. Uneixi’s a tot això la petició del líder de l’oposició, Núñez Feijóo, perquè s’acceleri la dissolució de les Corts i es convoquin eleccions generals, més l’última enquesta d’El País vaticinant una derrota dels socialistes a càrrec del PP-Vox i tindrem una radiografia aproximada de la situació. Per a completar els símptomes, cal ficar en la batedora el nerviosisme palès en els àmbits econòmics, i la perplexitat que tot això està causant a Europa, visible en algunes reunions en l’Europarlament i es comprendrà que Pedro Sánchez, obligat a donar explicacions a curt termini en el Parlament, estigui tan callat, nerudianament com a absent… No, no és aquest el millor moment en els seus gairebé quatre anys al capdavant del Govern. Ni aquesta vegada s’ha reinicialitzat en ‘manera encerto’.