Poques expressions poden ferir més en català que la de “cornut i pagar el beure”. És el màxim exponent de la humiliació. Els babaus i els porucs encarnen sempre aquesta figura. Són la riota de tothom, fan un trist paper i passen per la vida com una ànima en pena. Poc més o menys, així ha quedat retratada ERC després de la “jugada mestra” sobre la modificació del Codi Penal.
Aquesta iniciativa havia d’esdevenir el gran canvi de paradigma en el conflicte amb l’estat, que diuen ells. Semblaven estadistes de primera divisió quan ho explicaven. Amb aire saberut, parlaven de les negociacions amb el PSOE amb transcendència històrica. Tot seria un abans i un després. Què ha quedat de tot plegat? Un fracàs i un ridícul monumental que certifica que el govern de Catalunya és a les mans d’uns veritables ineptes que en el pecat hi porten la penitència. Són així de tanoques.
Qualsevol aprenent de polític sap que el simple fet de seure en una taula mai no garanteix res. Parlar no és sinònim de negociar. La negociació que val és aquella que garanteix els compliments de l’acord. Tot el que no sigui això és una ensarronada, que és exactament el que han fet els socialistes espanyols amb els republicans. Els han deixat amb el cul a l’aire i amb la presó a l’horitzó, com és el cas de Jové i Salvadó. Ben mirat, Esquerra és segurament el primer partit de la història al qual li poden empresonar els seus dirigents gràcies a la modificació d’una llei que ells mateixos han votat. Ho portaran a Europa? Sobretot que no ho facin. Perquè els magistrats de Luxemburg, o d’allà on sigui, poden rebentar del fart de riure.
Però els socialistes espanyols són sibarites en aquestes coses i encara volen gaudir més la seva victòria. No en tenen prou. Diuen que tot plegat és producte del malvat poder judicial que ells no controlen i és la fiscalia qui demana pels dos càrrecs republicans unes penes d’entre sis i set anys de presó i una pila d’inhabilitació. No s’hi posa per poc la fiscalia “rojigualda”. Molt bé. Però què diu el govern progressista de Madrid al respecte?
Primer em venen al cap les paraules de Pedro Sánchez, ara fa quatre anys, quan es va ventar que la fiscalia depenia del seu govern. Ningú no el va contradir. I després hem sabut que el ministre Félix Bolaños ha manifestat que el seu govern està d’acord amb el ministeri fiscal en referència a les acusacions sobre Jové i Salvador. Mentrestant, el president de la Generalitat parla que denunciaran arreu un sistema judicial que “no imparteix justícia, sinó venjança contra l’independentisme”. El PSOE hi posa la corda i els republicans es pengen tots sols. Sublim.
Esquerra ha sortit apallissada en el seu primer intent per tal de modificar una miqueta les estructures de l’estat. Els catalans hem estat més o menys encertats a l’hora de fer política a Madrid al llarg de la història. Com sempre, tot depenia de la capacitat dels nostres representats. Podien ser més bons o més dolents, però mai no hi havíem enviat a uns suïcides.
15
1
