Encara no han passat els cent dies de gràcia, però ja es pot interpretar per on anirà el mandat de Salvador Illa i el Govern monocolor del PSC al llarg d’una legislatura que es pot fer molt llarga per als partits independentistes, ERC inclosa. És obvi que Illa governa per a tots els catalans -exactament igual que els seus predecessors independentistes-, però també és evident que ho farà des de la seva òptica de país. I aquí és on el president socialista ha encarat més visiblement la seva acció. D’entrada, qualsevol ocasió és bona per fer-se una foto amb Felip de Borbó, segurament el personatge que genera més aprensió entre els milions de ciutadans que consideren que aquest país té dret a la plenitud política. Salvador Illa ha començat per aquí, fent que la presidència de la Generalitat torni a reconèixer aquesta línia de legitimitat que prové de la decisió del dictador. La vaselina tarradellista és l’únic consol administrat als independentistes en dosis homeopàtiques.
El president Illa també demostra una gran determinació retornant Catalunya al ramat del règim comú. Ha fet seva la frase icònica del ‘café para todos’ -“Catalunya no vol ser més que ningú, però tampoc menys” que es va originar amb la igualació simbòlica d’Andalusia respecte a Catalunya, Euskadi i Galícia. Aquella operació de 1980 va aconseguir rebaixar totes les comunitats autònomes a una cort de nans polítics en què els delegats territorials només podien créixer a còpia de catalanofòbia. El primer en entendre-ho va ser l’extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, però ara ja se n’han adonat tots. L’anticatalanisme et puja a baró, tant se val si ets del PSOE o del PP. Illa també és una mena de baró, però com que no pot ser anticatalà, no s’afegeix a la coral que exigeix “la riqueza de los catalanes“. De fet, no diu res.
En definitiva, Salvador Illa i el seu Govern tenen com a objectiu el mateix que les altres comunitats autònomes, que és gestionar una mica més de diners per millorar, en la mesura que es pugui, serveis i sous públics. I prou, per molt que sigui. Els uns ho intenten cridant contra Catalunya i ell callant i oferint el contraprocés a major glòria dels Borbons i la seva Cort política, econòmica i funcionarial.
