La veritat és que resulta estranya aquesta sobtada capacitat d’alguns dirigents polítics per renunciar a la porpra del poder. O ja el tenen d’una altra manera menys visible i que se’ns escapa, o deuen considerar que és una fórmula de poder precària, o directament insuficient per al seus interessos. Altrament no s’entén que Artadi i Rius hagin renunciat a formar part del govern, i fins i tot sorprèn l’entranyable auto exclusió de Canadell a qui ningú sembla haver ofert res però que, potser perquè el raïm està verd, ha dit que tampoc ho volia.
És que s’oloren el que ha de passar amb aquest govern per voler-s’ho mirar des de la barrera? Una conselleria no és una qüestió qualsevol. No és que esdevinguin milionaris, però són més diners que els que es cobren per ser diputat. I tampoc és que sigui gaire poder, en realitat, no ens enganyem: s’ha pogut fer molt malament la gestió com va passar a El Errani o la pròpia Vergés, però també hi ha a Catalunya un deep state que funciona sol i què ha fet digeribles la quantitat de mesos que portem sense president o amb president vicari. Per no remuntar-nos al temps que els anteriors presidents han dedicat més a fer activisme que gestió pràctica.
Potser sí que té sentit esperar a veure què passa amb tantes coses i entendre que aquest govern va néixer per eliminació, per necessitats de persones concretes, contra corrents senyalats de tots dos participants. La CUP, padrina de la fusió, també s’ho mira des de lluny, i fins i tot s’han empassat un conseller que ha estat dirigent d’una entitat bancària. A lo millor els que no tenen res a témer són els governats, vistes les preteses conquestes progressistes anunciades pel ja President Aragonès en el seu discurs d’investidura i la nul·la reacció d’alarma en els sectors econòmics del país. Tampoc hi ha hagut gaire escarafalls a la premsa de Madrid, més preocupada per les relacions amb el regne de Marroc que per l’amenaça de la república imaginària i el seu “embat democràtic”. Deuen pensar que sempre tindran la connexió Giró, certament una dada sorprenent en un govern teòricament liderat per ERC. O ell és un convers en tots els sentits de la paraula, o la conversió l’ha patit Rufián, que fa quatre dies deia que Junts era la versió local de Vox. Per tot plegat la connexió Giró sembla una bona notícia.
16 
