Junts ha activat tota la seva capacitat de pressió sobre el PSOE per aconseguir tancar abans de final d’any el traspàs “integral” de les competències sobre immigració. Han posat la banya en aquest forat perquè Puigdemont necessita alguna cosa per poder dir que a ell els socialistes no li prenen el pèl, a diferència del que li passa a ERC. Però Catalunya mai tindrà les competències integrals –ni en immigració ni en res– fins que no tingui un estat, si és que això arriba algun dia. No té, posem per cas, les competències integrals en educació: s’han d’acatar lleis espanyoles –i resolucions de tribunals espanyols– a les aules catalanes. Igual que els Mossos d’Esquadra no són la policia integral de Catalunya, encara que es digui que sí. Per tant, el que pot negociar Junts, com a molt, és alguna cosa que li permeti mantenir els eufemismes. El problema, tant per a Junts com per als socialistes, és que en el terreny de la immigració el PSOE no es pot permetre donar a Puigdemont ni els eufemismes. De la mateixa manera que li està negant a ERC l’eufemisme del concert econòmic que s’havia d’obtenir a canvi d’investir Illa.
Mentrestant, hi ha un punt dels pactes als quals s’ha vist arrossegat el PSOE que sí que està donant resultats i ningú hi para atenció. El que està passant a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya no és una qüestió menor. Les clavegueres de l’Estat tenen una fuita i cada dia que passa, cada paper que apareix, queda més clar el paper d’una unitat policial estructural, la tristament cèlebre UDEF. La que es va inventar el compte de Xavier Trias a Suïssa, per exemple. I el responsable de la qual a l’època, José Luis Olivera, reivindicava l’autoria de l’operació Catalunya en una conversa difosa per El Món la setmana passada.
Els diputats de la comissió estan fent-hi una feina persistent i han trobat la col·laboració d’algú, Marcelino Martín Blas, que va formar part d’aquella infàmia que va ser la policia patriòtica de Rajoy i que se’n va desmarcar quan va veure fins a quin punt s’estava arribant. Des d’aleshores, Afers Interns va començar a investigar la UDEF, encara que en alguns moments no va tenir el suport ni de la fiscalia ni dels tribunals.
Com que no s’han aturat a la primera victòria ni tampoc al primer entrebanc, els diputats de la comissió –tothom pensava que no serviria per a res, com sempre, i tothom s’equivocava– estan estrenyent el cercle al voltant de la UDEF, i esperen que els actuals responsables donin explicacions sobre on són els agents implicats, quines noves destinacions professionals se’ls ha donat. I hi ha una altra gran pregunta que sobrevola la comissió i és la clau de tot: d’on sortien els diners per pagar l’operació Catalunya? Amb els fons reservats no n’hi havia ni per començar. I al voltant de la UDEF sempre hi ha diners sospitosos, com en el cas –actual– del seu cap a Madrid, que tenia 20 milions amagats a casa seva. Burxar en aquesta estructura d’estat és confrontar l’Estat. Potser l’única via de confrontació que s’està fent servir ara mateix.
