Activistes en Drets Humans han posat el crit al cel pel que signifiquen de voluntat d’imposar una moral, que és la pròpia del partit, certes pràctiques del govern xinès relacionades amb el control biomètric de les conductes i l’aplicació de prohibicions i desavantatges als incomplidors. Però no sé per què s’escandalitzen, ja que en última instància suposo que també ells estan d’acord en vigilar i en quina conseqüència imposar als incomplidors.
Suposo que embrutar el terra, insultar o molestar els veïns, utilitzar el transport públic sense pagar, envair la propietat dels altres, robar fruita en una parada del mercat, assetjar o agredir algú, quedar-se la bicicleta que no és pròpia, o empaitar una vella per quedar-se amb la seva pensió han de ser considerades malifetes dignes de reprovació social. És cert que la concepció d’un activista occidental sobre quines d’aquestes conductes són dignes de pitjor reprovació pot variar respecte del que pensa el govern xinès, però també del que pensen molts partits del seu entorn.
Pel que fa a les sancions que s’han d’imposar aquestes conductes, el govern xinès n’imposa de molta mena: no poder agafar un avió o tenir prohibit integrar-se en el partit (únic, clar) en poden ser dos exemples de sanció menor, però nosaltres, com ells, en tenim de greus, i altre cop la diferència sobre quin ha de ser el càstig no solament varia entre la Xina i occident, sinó també dins del nostre primer món.
D’altra banda, la Xina és ja un gegant tecnològic que no sols utilitza dins de les seves fronteres SkyNet, proporcionant fins i tot ulleres a la policia que li permeten informar-se de l’historial de la persona que està mirant, sinó que a més exporta ja moltes de les seves descobertes, com els mapes de genoma que ja s’utilitzen a occident per a tests prenatals, la versió més justificada i comprensiva d’eugenèsia. L’Índia i altres països ja li compren la versió de control, i a Europa la voluntat de controlar IA diuen que ha d’esperar al 2026, quan ja serà tard. Aviat la diferència entre països que utilitzen aquestes tecnologies serà més folklòrica que real.
A la Xina diuen que aquesta és la manera més eficaç de fer que es compleixin les normes. Així doncs, repeteixo, no sé què ni per què s’escandalitzen. Aquests activistes són majorment d’esquerres. No els agradaria que aquí quan una norma es dicta es pogués complir? O no és el que volen els que fins i tot ens diuen com viure dins de casa, de quina manera considerar la família, quina estètica corporal es pot criticar o no i quins són els costums dignes d’elogi, i els acudits que ens han de fer riure? Doncs això a la Xina com a l’esquerra… i una part creixent de la dreta.