Podem estar ben segurs que l’equip de Pedro Sánchez deu estar estudiant, ara mateix, la victòria de Lula da Silva al Brasil. Capgirant els resultats de la primera volta, i de moltes enquestes, Lula s’ha convertit en el primer president brasiler a guanyar un quart mandat; i ho ha fet pocs dies abans de complir 81 primaveres, una edat en què la majoria dels mortals ja pensen en un merescut descans. Des del retorn del Brasil a la democràcia el 1985, cap president no havia aconseguit remuntar una derrota a la primera volta. Com s’ho ha fet el candidat del Partit dels Treballadors (PT)? Alguns observadors ho qualifiquen de miracle, i el seu oponent, Flávio Bolsonaro, ho ha denunciat com un frau. “És impossible reconèixer els resultats electorals tenint en compte les circumstàncies en què s’han desenvolupat els fets”, ha declarat.
La impugnació dels rivals no té gaires possibilitats de prosperar, i tot indica que la victòria del PT serà confirmada a totes les instàncies. Ara bé, l’estupor és més que lògic, atès que el candidat d’esquerres ha aconseguit fer un esprint insòlit; ha aplegat més de 10 milions de vots addicionals en les tres setmanes entre les dues tandes electorals, mentre que el seu rival només n’ha afegit 3,6 milions. El marge ha estat prou decisiu perquè Lula aconsegueixi un avantatge més gran que el que va obtenir el 2022, quan ja va derrotar Jair Bolsonaro —pare de Flávio i president en aquell moment—. La remuntada de Lula ha estat espectacular, i ha desfermat imatges d’eufòria poc continguda entre els seus seguidors. Què explica una victòria així de rotunda i inesperada?
Les particularitats del Brasil ajuden a entendre com Lula ha aconseguit revertir el desavantatge de la primera volta. A Minas Gerais, el segon estat més poblat del Brasil, ha passat de perdre per mig milió de vots a guanyar per uns 100.000; un intercanvi de molts milers de vots entre els dos candidats. Tot i que Flávio va mantenir el seu avantatge als estats de São Paulo i Rio de Janeiro, Lula va guanyar a les seves capitals —les dues ciutats més grans del Brasil— i va capgirar el resultat de la primera volta a la ciutat mateixa de Rio. Els seus guanys s’han vist reforçats per victòries al nord-est, una regió més pobra i amb menys població blanca; resultats una mica millors dels ja previstos.
Amb tot, el fet clau, i més extrapolable, radica en l’increment de la participació. L’abstenció ha baixat del 21% en la primera volta fins a un 19% en la segona. En un país de dimensions tan gegantines, això vol dir que tres milions més de votants han acudit a les urnes. Aquest augment de la participació no s’ha decantat només en exclusiva per al candidat d’esquerres, naturalment, però el deu haver beneficiat més que a Bolsonaro. Ha quedat palesa la importància de mobilitzar el màxim de gent; a la primera volta, la diferència entre els candidats havia estat només de 2 milions de vots, i per tant pot ser que sense l’afluència de tants votants nous, a la segona volta, Lula no hauria guanyat.
En bona part, la mobilització s’ha aconseguit a través dels telèfons mòbils. Després de quedar segon al primer torn, Lula va intensificar els esforços d’activació digital per ampliar l’abast dels missatges i arrossegar els simpatitzants que no s’havien mogut de casa cap a les urnes. El repte no era només convèncer els indecisos, sinó aconseguir que els que ja el preferien, però que es quedaven al sofà, aixequessin el cul i anessin a votar. Aquest impuls ha estat acompanyat de mesures i iniciatives d’última hora centrades en les preocupacions concretes dels votants. Lula ha proposat una mesura per augmentar el llindar d’ingressos dels autònoms, ha avançat noves iniciatives per renegociar el deute dels consumidors i s’ha pronunciat a favor de posar fre a les apostes digitals, les quals han generat molt endeutament entre gent senzilla.
Pel que fa a la seguretat, fins i tot ha arribat a adoptar una postura tradicional de la dreta: ha apostat per la rebaixa de l’edat de responsabilitat penal en delictes especialment greus. Amb aquesta mesura ha volgut respondre a les demandes de mà dura contra la delinqüència, en gran part juvenil, per respondre amb força a un altre dels temes clau d’aquestes eleccions. Així, una barreja de campanyes regionals, mobilització dels ciutadans passius, ús generalitzat dels mòbils i algun calc manllevat de les propostes populistes o fins i tot ultres, han permès fabricar un miracle en el qual ningú no creia fa pocs dies. Les esquerres espanyoles faran bé de mirar-se amb lupa el número de samba de les esquerres brasileres, a veure si aconsegueixen reproduir el carnaval de vots en latituds més europees.
