Col·lapse o xoc. Aquesta sembla ser l’alternativa que es va plantejar el servei de trànsit durant la inesperada pedregada que es va produir fa uns dies a diverses comarques catalanes. Van decidir tallar l’AP-7 a l’altura de Sant Celoni i el resultat va ser de zero accidents i 5 hores d’una aturada quilomètrica a l’autopista.
La pregunta, però, és doble: una, que també afecta tantes altres professions on la intel·ligència artificial farà estralls (també la meva): fins a quin punt és servei el de meteorologia quan de manera tan freqüent no encerta les previsions? Es diu que és per l’especial orografia catalana i a això s’hi afegeix ara l’accelerat canvi del clima, però en tot cas la calamarsa de l’altre dia no va ser prevista ni tan sols per aproximació, i en aquestes cas les conseqüències, com aquella històrica nevada inesperada per a un mes de març, han tornat a ser greus.
En segon lloc, i sobretot, cal preguntar-se quin tipus de situació, per molt inesperada que sigui, no pot ser solucionada pel servei públic en tantes hores: per què van arribar tan tard les màquines llevaneu i els subministraments de sal per alliberar el paviment del gel? Quin tipus d’infraestructura viària té Catalunya de manera que no permeti donar alternatives a la sortida del territori cap a França amb més agilitat? Recordem que es tracta d’una de les artèries principals del país i que a més és també d’interès estratègic i protagonisme a la xarxa total de l’Estat.
Al perjudici particular dels retinguts a l’autopista i a la pèrdua econòmica de tots aquells sectors que es van veure perjudicats en les expectatives de benefici d’aquell dia, el tancament de l’AP-7 afecta la credibilitat del sistema català en la resolució de problemes que no deixen de ser quotidians i sobre els quals la Generalitat de Catalunya ha dit sempre que vol tenir la responsabilitat exclusiva. Per tot plegat, situacions com aquesta no s’haurien de tornar a produir en el futur.
