Gerard Insa és, només, un ciutadà de Catalunya que un dia es va fer mal en una espatlla i va acudir a urgències a la Clínica Diagonal. El que hi va passar –que podia haver passat i, de fet, ha passat en altres centres, com ha anat explicant El Món cada vegada que ho ha detectat i ho continuarà fent– l’ha convertit en un altaveu inesperat de les discriminacions lingüístiques en l’àmbit de la sanitat. S’ha de dir que la Clínica Diagonal ha tingut una actitud molt diferent de la que han tingut altres centres i immediatament es va disculpar amb Insa i li va comunicar que prenia mesures, tot i que es va negar a concretar-li quines. Però la qüestió no és què fan en aquests casos les empreses privades, sinó què hi fa l’administració. Què hi fa la Generalitat.
En l’entrevista que publiquem aquest diumenge, Insa remarca que ell simplement s’ha comportat com un ciutadà que ha anat prenent consciència del retrocés de l’ús social del català –és professor d’institut i veu cada dia la desconnexió de la llengua dels més joves – i alerta que és “irresponsable” que l’administració deixi en mans dels ciutadans la lluita contra les discriminacions lingüístiques.
De la carta que Insa ha rebut del Departament de Salut es desprèn la voluntat de tancar el cas, d’enterrar la polèmica. De fet, és més tèbia la resposta de la conselleria que la de la mateixa clínica. Aquesta actitud encaixa amb les declaracions de la consellera, Olga Pané, en un esmorzar informatiu, en què va voler minimitzar les queixes que es reben per discriminació lingüística en la sanitat. Per una altra banda, hi ha la conselleria de Política Lingüística, on Francesc Xavier Vila ha de fer de funambulista per mantenir l’equilibri entre l’objectiu del seu departament i el fet de formar part d’un govern que vol evitar de totes totes els conflictes en la qüestió de la llengua. En tots els sentits. No vol ser acusat de no donar suport al català, però no s’enfrontarà amb ningú per defensar-lo. Ni, encara menys, voldrà sacsejar el vesper dels sectors que reclamen el castellà també sigui vehicular a l’escola. L’executiu d’Illa està disposat a esprémer tant com pugui l’ajustat pressupost de la Generalitat per ampliar les places dels cursos de català –que, d’altra banda, mai en seran prou– però no serà bel·ligerant amb les empreses ni els funcionaris que vulnerin els drets dels catalanoparlants. Per això Insa té la sensació que tot el pes recau sobre els ciutadans, sobre la capacitat i l’energia dels afectats per queixar-se. I difícilment el català se’n sortirà amb aquest cafè per a tothom lingüístic.
