El 27 de febrer passat, Brigitte González Vasallo, col·laboradora del programa “Vostè Primer”, de RAC1, presentat per Marc Giró, va fer una intervenció catalanofòbica que ha comportat la interposició d’una querella contra ella, contra Giró i contra l’emissora, per part de l’entitat jurídica Acció Cassandra, per presumpte delicte d’odi. Però abans d’analitzar la qüestió, és bo que retrocedim fins al 25 de febrer passat, dia en què la periodista Júlia Ferrer Mundó, denuncia a través del seu compte a X l’insult que un repartidor va deixar escrit a la porta de casa del seu xicot, perquè li va parlar en català. En dictar-li el número del DNI, el repartidor, enfurismat, li va dir: “Yo no tengo que perder el tiempo contigo, háblame en castellano”. Més tard, en sortir de casa, el receptor del paquet va descobrir que el repartidor li havia deixat una guixada en vermell a la porta de casa tractant-lo de fill de puta. Fill de puta, per parlar-li en català.
Arran d’aquella denúncia, González Vasallo en va fer burla, tractant la periodista de classista i de “pubilla privilegiada”. I va afegir això amb tot el cinisme: “Jo no vull que el català mori feixista. I amb tot això morirà igual o encara més. Però, em sap greu dir-ho, necessitem que la immigració s’incorpori lingüísticament i així no ho farà. Perquè no podem obligar a parlar català. El català morirà igual, però morirà feixista. Serà un llengua recordada com una llengua feixista. La memòria també és una forma de pervivència i em faria molta pena que a la gent li fes una mica de fàstic escoltar parlar català com els en fa ara escoltar parlar hebreu israelià, que és una llengua ben bonica però ben feixista”. Giró i la resta de tertulians la van aplaudir entusiasmats.
González Vasallo, filla ideològica d’Alejandro Lerroux, havia començat dient que ella està “a favor de salvar el català, però…”, per afegir tot seguit una rastellera de penjaments contra la defensa de la llengua catalana. El seu modus operandi és exactament el mateix que el dels racistes, masclistes, homòfobs, etc., que comencen sempre les seves filípiques d’idèntica manera: “Jo no sóc racista, però…”, “Jo no sóc masclista, però…”, “Jo no sóc homòfob, però…”. Doncs bé, la filípica de González Vasallo que va seguir al seu “però…” va ser convertir l’agressor en víctima i la víctima en agressor. La persona que havia estat insultada a casa seva per parlar català era titllada de feixista, i el repartidor que havia exigit que se li parlés en espanyol era la ‘víctima’. Hi veu, oi, el lector, la connexió entre González Vasallo i la companyia teatral catalanofòbica Teatro Sin Papeles? Continuem.
González Vasallo es va congratular que una part de la seva família hagués estat prou “espavilada” per viure “molts anys a França sense parlar francès”. Presentava com un valor a respectar el fet que una persona vulgui viure “molts anys” en un país sense aprendre’n la llengua. La terra es de tots, i tot ésser humà, pel sol fet de ser-ho, té drets establerts. Però també té obligacions, i una de bàsica, quan decideixes viure en un altre país, és aprendre la seva llengua. El que és “feixista”, per utilitzar la terminologia de González Vasallo, és imposar la teva llengua als nadius; i, si no claudiquen, dir-los “fill de puta” o “feixista”. En el cas dels parents de Vasallo, a més, hi ha una peça que grinyola, i és que es fa estrany que, tan “espavilats” com diu que eren, no dediquessin el seu “espavilament” a aprendre el francès en comptes de vantar-se de viure “molts anys” a França com si continuessin vivint a Espanya.
També es fa estrany que González Vasallo es defineixi com a “antifeixista”, atès que tots els feixistes espanyols pensen com ella: que el coneixement del català sigui bàsic per establir-se a Catalunya, és feixista; que els catalans vulguin viure en català a Catalunya, és feixista; que el coneixement del català sigui obligatori i no pas fruit d’un enamorament, és feixista… I, per si fos poc, la setmana següent, tractant els oients d’idiotes, com si no l’haguessin entès bé, Vasallo va mentir descaradament dient: “No crec que les llengües siguin feixistes”. Però què havia dit la setmana anterior? Això: “Serà un llengua recordada com una llengua feixista. Em faria molta pena que a la gent li fes una mica de fàstic escoltar parlar català com els en fa ara escoltar parlar hebreu israelià, que és una llengua ben bonica però ben feixista”. Atenció: “ben bonica, però ben feixista”.
Un altre element que Vasallo va introduir, a més de dir que “la gent migrant ja prou pena té amb aguantar-nos”, va ser el de “l’abús de poder”. Falsejant la realitat, va retratar els catalans com a opressors, com a gent que abusa del seu “poder”. De quin poder? El poder de ser discriminats a centres sanitaris per parlar català? El poder de ser expulsats de bars i restaurants per parlar català? El poder de ser titllats de feixistes en establiments comercials per parlar català? El poder de sentir-te vexat quan un metge refusa atendre’t perquè li parles en català? El poder de ser retingut per un policia a la duana o a l’aeroport perquè li parles en català? El poder d’una llei de Política Lingüística que la mateixa Generalitat incompleix? De quin poder ens parla, aquesta dona mentidera i fal·laç? El que és un abús de poder és aprofitar-te de la situació d’inferioritat d’una nació sota un Estat opressor per no haver de fer allò que faries a qualsevol altre lloc del món.
El refús d’aprendre català no és un tema de classes, ni tampoc de nivell cultural, és d’actitud individual. Perquè, si, com diuen Vasallo i Giró, és un tema de classes, com és que hi ha metges o gent amb dues carreres que viuen a Catalunya i que no parlen català? Com és, en canvi, que hi ha gent de classe humil que parla català sense que la seva manca d’estudis o precarietat laboral els ho hagi impedit? En morir la meva mare, el meu germà i jo vam donar els seus mobles a Càrites; van venir a recollir-los dos homes, un espanyol i un àrab. Qui parlava català? L’àrab! L’actitud determina l’acció.
Un altre punt: si l’obligació de saber català per viure a Catalunya converteix aquesta llengua en llengua feixista, com és que l’espanyol, imposat a Catalunya a sang i foc, no és també llengua feixista? Com és que Vasallo i Giró, coherents amb el seu discurs, no consideren Espanya un Estat feixista per exigir l’espanyol als immigrants? Ministeri de Sanitat espanyol: “Les persones aspirants nacionals d’Estats l’idioma oficial dels quals no sigui l’espanyol n’acreditaran el coneixement suficient mitjançant la presentació de còpia autèntica d’algun dels següents documents…” i tot seguit dóna quatre opcions de diplomes i certificats.
El truc d’amagar la mandra d’aprendre una nova llengua adduint “coses més importants a fer”, és insostenible, ja que una de les “coses més importants a fer”, quan decideixes viure a un altre país, és aprendre’n la llengua per poder accedir al seu ascensor social. ¿Com és, doncs, que el pretext de tenir “coses més importants a fer” només afecta al català? Com és que, tot i tenir “coses més importants a fer”, tots els migrants aprenen espanyol? Com és que la “necessitat” de saber espanyol no és feixista, però sí que ho és la necessitat de saber català? El veritable feixisme és dir que és feixista exigir el coneixement del català a Catalunya. Això sí que és feixista.
Ja hem vist que Marc Giró i RAC1 no sols no han fet fora del programa González Vasallo, sinó que l’han defensada. Giró fins i tot, imitant-la, ha recuperat l’artifici de victimitzar l’agressor i criminalitzar la víctima dient: “Un poble oprimit pot ser opressor. Tu pots patir una opressió com a català, i alhora ser opressor. Calma, eh? Calma!”. S’adona, el lector, de la malignitat que contenen aquestes paraules? Utilitza una possibilitat certa, que és que algú, un obrer explotat a la feina, posem per cas, pugui ser explotador de la seva muller a casa, per criminalitzar els catalans que no se sotmeten a la imposició de l’espanyol.
Per veure encara millor la malignitat de Giró i Vasallo n’hi ha prou que canviem el subjecte de la qüestió: ¿Si en comptes de ser algú agredit verbalment per parlar català, s’hagués tractat d’una persona agredida pel fet de ser dona, o de ser negra, o de ser homosexual, hauria estat també insultant, el comentari de Giró i Vasallo? ¿Haurien dit el mateix, en parlar d’una agressió per raons de gènere (“Una dona pot patir una agressió i alhora ser masclista. Calma, eh? Calma!”), o de color de pell (“Un negre pot patir una agressió i alhora ser racista. Calma, eh? Calma!”), o d’orientació sexual (“Un homosexual pot patir una agressió i alhora ser heteròfob. Calma, eh? Calma!”)?. Naturalment que no, perquè no voldrien mostrar-se com a masclistes, racistes o homòfobs. Catalanofòbics, sí, perquè és de franc. Per a ells, la LLENGUA, amb majúscules, que cal saber, és l’espanyol; la catalana no cal. El coneixement de la catalana es pot ajornar fins que ja ho tens tot fet, és a dir, quan totes et ponen i et sobra tant de temps que dubtes entre gratar-te la panxa o aprendre català, aleshores sí. Com a hobby.
Senyora Brigitte González Vasallo i senyor Marc Giró, malgrat el que afirmen vostès, des de la seva vergonyosa ignorància, el català no és, no ha estat, ni serà mai una llengua feixista, perquè feixistes ho són les persones, mai les llengües. Hi ha persones feixistes a tot arreu, això sí. A tot arreu. És ben cert. Hi ha, per exemple, col·laboradors radiofònics feixistes, hi ha tertulians feixistes, i hi ha presentadors de ràdio feixistes… Però calma, eh? Calma!
