A mesura que van passant els dies es constata cada vegada amb més claredat que tots els involucrats per les mentides de Carlos Mazón miren de salvar-se ells del naufragi deixant-lo en la més crua de les evidències. És el cas, per exemple, de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. Només ella pot haver filtrat a la Cadena SER un àudio que desmenteix les declaracions de la consellera d’Interior, Salomé Pradas, en les quals jurava sobre textos sagrats que no tenia cap constància que hi haguera un sistema d’alertes fins a les vuit del vespre de dimarts. En aquest àudio un tècnic de la Generalitat li comenta amb pèls i senyals com funciona l’ES-Alert exactament una hora abans.
Al marge de la mentida interessada que afecta l’administració del temps, també té nassos que la consellera coneguera com funcionava aquest sistema d’alarmes per boca d’un tècnic del seu departament i en conversa amb la delegada del govern espanyol el mateix dia de la catàstrofe, quan l’aigua ja ofegava les comarques centrals del país. Bernabé menteix, sí, però les mentides són únicament un tel de distracció i perversió per amagar la seua incompetència. Una incompetència criminal.
De la mateixa manera, el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana -comunitat, no de veïns ni de regants, perquè en quede constància-, Salvador Navarro, també ha desmentit Mazón. El president de la Generalitat havia declarat prèviament que en una reunió que havia mantingut amb ell el matí de l’infame dimarts l’havia alertat sobre la situació. Segons Navarro, en aquella trobada només van parlar dels pressuposts del govern valencià i d’hospitals. Pobres hospitals! Afirma el president -el de la patronal, no el de la Generalitat- que Mazón, que ja n’estava el cas, no li’n va dir ni pruna en l’hora que va durar la reunió. La bestiesa no pot ser més delirant.
És lògic que Salvador Navarro se’n desentenga. En primer lloc, perquè a aquestes alçades del drama no té per què salvar ningú que no siga el seu gremi. I segonament, perquè el sindicat CGT ja ha presentat una denúncia a la Fiscalia en què acusa els empresaris que, si Carlos Mazón els n’havia informat, van enviar els seus treballadors a l’escorxador fluvial.
Salvador Navarro, per cert i per acabar, havia declarat en una entrevista anterior que els empresaris valencians se sentien “més còmodes amb aquest govern que amb l’anterior”. Hi ha comoditats letals. Encara els passa poc. Les solvències s’han de contrastar, no amb sintonies, sinó amb els fets.
Les mentides s’acumulen i tothom es defensa com pot, perquè l’aspersor de l’actual govern valencià ha entarquimat tothom en un intent desesperat de salvar-se ell i de demostrar debades que la responsabilitat -la culpa- no els afecta perquè sempre és dels altres.
Mentrestant, creix la brama sobre la identitat de la persona amb qui Carlos Mazón va dinar aquell dimarts. Això només és un detall, perquè, més enllà de les característiques d’aquell àpat per ara secret, allò que importa de veres és la incompetència d’un president desbordat per la realitat, que ell pretén negar per salvar-se del foc posterior a l’aigua. Però aquest detall és interessant perquè encara pot denunciar més la inconsciència, la irresponsabilitat i la frivolitat que defineixen el president i el govern actuals dels valencians. Amb qui va dinar dimarts Mazón? Ai!
Ni el president ni cap conseller del govern va actuar amb un mínim de coneixement, de vergonya, de solvència, de decència. Els valencians -patronal inclosa- van quedar en mans d’una colla d’incompetents que van multiplicar per deu els efectes de la catàstrofe natural.
L’any 1915 es va formar a Catarroja -una de les localitats més afectades per la Mazonada- una banda de música que actuava per fer riure els espectadors a les places de bous. Els bous que tant agraden al president, els seus consellers i els seus socis parlamentaris. Es van fer dir la Banda de l’Empastre. Perpetraven peces musicals calamitoses sense fer cas del seu director i mentre una vaqueta els empaitava pel rogle. Empastre és un terme popular valencià que ja recull l’Espill de Jaume Roig al segle XV i que, segons el Diccionari Català Valencià Balear, vol dir: “Cosa mal feta, que revela ignorància o manca d’habilitat”.
Segons les cròniques, la Banda de l’Empastre va deixar d’actuar el 2000 i tres anys més tard va anunciar oficialment que es dissolia. Aquesta és la darrera mentida. La Banda de l’Empastre ha continuat. Fa els assaigs setmanalment al carrer de Cavallers de València, al Palau de la Generalitat. Però aquesta vegada, tot i ser de Catarroja, no ha estat la víctima de l’aiguat. Aquesta vegada ha fet de botxí. L’espectacle comicotaurí ara és tragicotaurí.
