L’activista islàmic Amarouch Azbir ha estat detingut aquesta setmana per ordre d’un jutjat d’instrucció de Vilanova i la Geltrú. Al mateix temps es produïa també la detenció, per ordre judicial, de Mohamed Said Badaoui a Reus. Azbir i Badaoui no són dues persones qualsevol. Aquest últim consta i exerceix com a president de l’associació per a la defensa dels drets de la comunitat islàmica a Catalunya, i tant ell com Azbir, amb quasi tres dècades de residència a Espanya, han liderat mesquites vinculades amb el salafisme radical, que és tant com dir amb el terrorisme islamista.
Amb la pandèmia i la subsegüent crisi econòmica, incrementada per unes polítiques públiques expansives i una guerra d’Ucraïna que accelerat la inflació, ens hem oblidat que Europa, particularment Espanya, viu encara en alerta quatre de perill terrorista. El salafisme no és una manifestació cultural de l’islam, sinó un corrent ideològic vinculat amb la violència com a instrument per aconseguir la recuperació d’al-Àndalus per als musulmans, i la tornada a l’ortodòxia d’una població, l’occidental democràtica, que a parer seu ha caigut en el paganisme i la barbàrie. El drama i les morts viscudes a Catalunya el juliol del 2017 tenen a veure amb aquesta mena de plantejaments, en molts casos provocats pels anomenats “adormits”, persones que durant dècades poden viure aparentment integrades en les seves comunitats de residència, fins que, per ordre d’altres o de manera autònoma, posen en marxa el seu pla de terror al preu que calgui.
A Catalunya ha existit sempre una discòrdia dins de l’independentisme respecte del posicionament polític envers les comunitats jueva i musulmana que hi resideixen. És una evidència que ERC manifesta una simpatia pro Palestina i fins i tot s’ha afanyat a buscar condemnes de l’Estat d’Israel per la seva suposada actitud d’apartheid envers aquest poble. Ara que Junts ha sortit del Govern de la Generalitat, la seva baralla amb ERC ja té un altre àmbit de realització.
No fa pas tant el president Aragonès rebia Badaoui com si fos un heroi. Sembla que no ha existit dins la policia de Catalunya una investigació com la duta terme pel cos nacional de policia espanyol envers el presumpte radicalisme d’aquests dos dirigents, però s’ha de dir que tot comença quan ells demanen la nacionalitat i l’anàlisi de l’expedient desperta les sospites dels experts en el tema, que demanen als jutges la seva detenció. Ara estan en vies de ser expulsats, un des d’un CIE, l’altre, en llibertat sota la condició de presentar-se regularment al jutjat. Sembla que es dedicaven a captar adeptes entre la gent més vulnerable, molt fàcil quan, com es recorda a la magnífica Syriana, la gent és pobra i sense expectatives de millora.
L’àmbit tarragoní és un bon lloc per trobar-ne, però n’hi ha altres a Catalunya, com també hi haurà altres Azbir i Badaoui per intentar-ho i per fer malbé la voluntat de tants musulmans de fer vida a casa nostra fent-la seva i treballant per millorar la seva situació i la dels seus. Que no sorprengui que la gent comenci a estar farta de vels i túniques que res tenen a veure amb la nostra cultura, que simbolitzen una nul·la voluntat d’integració i que ara ens permeten sospitar perills per a la nostra seguretat.