Com en aquella pel·lícula que en la primera versió feia lluir Yul Bryner i en la segona, Jodie Foster, el titular de la setmana es per a Ayuso i el Rei. Podríem dir que la presidenta de la Comunitat de Madrid ho ha tornat a aconseguir, i pel que sembla, les paraules que han suscitat la polèmica són de collita pròpia, del tot fora del guió i destinades a nodrir parers d’experts diversos en tertúlies de tot nivell. Però com ha estat l’ocasió que permet titular aquesta peça de manera tan cinematogràfica?
Malgrat que tots els dirigents dels partits que han participat en la concentració de la plaça de Colón de Madrid d’aquest diumenge han volgut evitar una fotografia conjunta, sí que hi han fet competició pel que fa les declaracions a la premsa. La palma se l’ha enduta Isabel Díaz Ayuso, esmentant el Rei i el seu paper en la concessió dels indults als presos del procés. Ras i curt, li ha preguntat què farà quan li passin els indults a la firma. Certament és el cap de l’Estat qui ha de signar la mesura de gràcia, però sols en el cas de que sigui així decidida per l’únic que la pot prendre (i l’únic a qui se li ha d’ encolomar la responsabilitat al respecte), és a dir, el president del govern. Per què Ayuso ha preguntat això?
Els populars no tenien prou en haver fet casus belli d’aquests indults, potser perquè el PSOE s’ha entestat aquests dies en justificar la seva pròpia giragonsa (ara dic una cosa i demà, la contrària) com una manera d’endreçar la “terrible actuació” del PP durant aquelles dies d’octubre del 2017. Com si ells no hi tinguessin res a veure!. Per això els populars no han estat capaços de prendre la que hauria estat la decisió més assenyada: deixar el paper bel·ligerant al carrer a VOX, amb qui amb dificultat podran competir en aquest àmbit, i liderar la seva oposició en l’espai parlamentari, on a més tenen l’ocasió de consumar la irrellevància mortal de Ciutadans. Però no, Casado, potser per la consideració popular que Ayuso té a Madrid, ha decidit competir amb Abascal. I Ayuso l’ha guanyat dins del seu propi partit, com demostraven els crits favorables amb ella i crítics amb ell que es pogueren sentir a la concentració.
Ayuso ha interpel·lat directament el monarca. S’amaga en aquesta pregunta una crítica a la que diuen que fou la iniciativa personal del Rei en el discurs que va fer el dia 3 d’octubre de 2017? Ni decidir el contingut dels discursos, ni decidir si es signen o no els indults és una llibertat reial en una monarquia parlamentària com la nostra, però el sol fet de què se’n parli col·loca la institució en una molt complicada tessitura. Sempre s’ha dit que el PP era poc monàrquic, sobre tot en època d’Aznar, però pensar que Ayuso l’ hagi volgut incomodar és poc versemblant. Més aviat crec que volia presentar-ho, sense gaire fortuna, com el parany que Sánchez ha posat al Rei d’haver d’indultar els presos després del seu discurs reconvenint-los quatre anys abans. Però de vegades l’espontaneïtat (i potser la supèrbia) pren la forma d’un tret al peu. Al propi peu.