Si ara mateix el govern espanyol tornés a aplicar un 155 amb la intenció de redreçar la situació sanitària i econòmica, només protestarien aquells de JxC i Esquerra que perdessin el càrrec. Estic convençut que no hi hauria cap mobilització important a favor de retornar el comandament polític de l’administració catalana a l’actual govern de Quim Torra. Com hem pogut arribar fins aquí?
Fins fa quatre dies l’anomenat autogovern català generava la sensació de servir per a alguna cosa. Encara teníem present que fou l’origen de la immersió lingüística, que ens va donar un cert (o suposat) poder a Madrid o que va crear una televisió nacional. Però avui la llengua catalana és en procés d’extinció, a Madrid fan el que volen amb nosaltres i TV3 és un club d’amics molt ben pagats amb els nostres diners. Tot plegat fa que cada dia més catalans arribin a la conclusió que això de la Generalitat només serveix per pagar nòmines de polítics/funcionaris que no han fet res a la seva vida que no sigui viure de l’erari públic. Com que amb els nostres vots hem anat permetent que la mediocritat i la incompetència s’hagin apoderat de la política catalana, el relat espanyol que diu que les autonomies són pura decoració va prenent cos entre la nostra gent. Al final, tothom veu Salvador Illa com un fenomen de la política al costat d’Alba Vergés.
Només ens ha calgut, per veure al nostre govern encara més pocapena del que és, constatar com totes aquelles proclames de Torra, Budó o Buch dels mesos de confinament on deien que ells eren els més capaços per fer front a la pandèmia, han esdevingut una veritable farsa.
Potser alguns pensareu que aquesta descripció que faig és molt simple i no s’ajusta a la realitat. Però si deixem de banda el twitter, mireu les xifres econòmiques i pareu l’orella en les converses entre veïns, haurem de reconèixer que els catalans veuen el futur més negre que el carbó. Com també cada dia són més conscients que els recursos d’una autonomia de règim comú, no són res per encarar aquest monumental desastre social i econòmic que deixarà el coronavirus. Veureu si no com el nostre minigovern acabarà pidolant a Espanya però no es reduirà ni un sol sou i ni un sol càrrec de l’entramat autonòmic. Tampoc no hi ha haurà cap dimissió ni cap destitució. La catalana serà l’única administració pública del món que passarà la més gran crisi contemporània sense assumir cap responsabilitat. Però a ells, rai! “ens continuaran votant perquè no hi ha ningú més!”, pensen cínicament.
La Generalitat ara mateix és un simple apèndix de l’administració espanyola a Catalunya que té com a finalitat dissimular la situació colonial de la Nació. Espanya sap perfectament que aquest paper s’anirà representant a la perfecció mentre els que remenin les cireretes del pastisset autonòmic siguin personatges grisos i pusil.lànimes.
De fet, el millor que li podria passar a l’independentisme és que Espanya fulminés aquesta barraqueta autonòmica i a tots els seus dependents. Faríem net, i podria sorgir el foc nou per edificar el futur estat català sobre les cendres de la mediocritat dels actuals polítics catalans i de les seves martingales autonòmiques. No hi hauria uns millors i més ferms fonaments.
