En la resolució d’aquest dijous de la JEC, gairebé es veu la cara d’avorriment dels membres de la junta. En dues pàgines i un paràgraf, es ventilen la seva no-decisió sobre l’escó de Laura Borràs i recorden que és la tercera vegada que es veuen obligats a dir el mateix als independentistes. Que ja ho van deixar clar amb el cas Torra i amb el cas Juvillà. I passen la patata calenta a la Mesa del Parlament, específicament a la seva vicepresidenta i presidenta en funcions, Alba Vergés, d’ERC, a la qual demanen que decideixi (un cop li han deixat clar què ha de decidir).
Que la JEC –un simple òrgan administratiu– tingui tant per la mà això de retirar escons al Parlament de Catalunya és com per pensar-hi. Perquè hi pensin els demòcrates espanyols i els independentistes catalans. Perquè hi pensin a fons i actuïn en conseqüència. Probablement és demanar massa que arribin a trobar-hi una solució, segurament és molt difícil. La JEC, com el CNI, és Estat, i enfrontar-se a un estat no és fàcil. En el punt a què s’ha arribat, potser seria acceptable que almenys esquivin parcialment el parany que els posen.
Amb una combinació brillant d’habilitat i cinisme –el cinisme d’aquell que se sent confortablement ancorat en el poder–, la JEC torna a empènyer els independentistes del Parlament a una baralla en el fang. Ja se n’han sortit altres vegades, ja saben com s’acaba –final feliç per a Madrid– i ara s’han assegut a veure la tercera entrega de la saga.
De moment, als passadissos del Parlament es respira calma tensa i pau provisional. Ningú vol fer un pas en fals amb les eleccions municipals a tocar. Qualsevol errada pot ser letal. Si no hi ha un gir de guió inesperat, es trampejarà fins després del 28-M, encara que no hi ha res segur perquè en una guerra de nervis tot pot sortir malament. Sigui com sigui, després dels comicis –amb les forces mesurades a les urnes– el 52% esclatarà al 100%. Si no és que n’aprenen de la JEC i hi posen una mica d’intel·ligència.
20
4
