Si Espanya indulta els presos polítics, l’independentisme ja deixarà de generar-li els pocs problemes que li generava, i per tant acabarà amb el conflicte polític entre Espanya i Catalunya. Perquè per molt que ho repeteixin fins l’extenuació els polítics i líders civils independentistes, un conflicte ho és mentre dues parts es generin problemes mútuament. Si una no en surt perjudicada, deixa de ser-ho.
Per això la jugada de Pedro Sánchez és magistral. En primer lloc, desarma la causa independentista davant dels tribunals europeus, que en fonamentar-se en la vulneració de drets i no en el dret d’autodeterminació (que òbviament no garanteix a priori cap tribunal), es trobarà amb que l’error que denuncien ja està corregit. Ja ningú podrà dir que Espanya té presos polítics, ni tampoc exiliats, perquè quedarà acreditat que a Madrid hi ha un govern dialogant.
En segon lloc, l’executiu socialista s’espolsa la necessitat de negociar res més a la taula de diàleg, si és que s’arriba a celebrar, perquè amb la llibertat dels presos s’assegura el suport dels republicans pel que queda de legislatura i amb l’amenaça de PP i VOX d’arribar al govern espanyol en dos anys i la seva campanya contra els indults, que poden quedar en res, si abans tenia pocs incentius per parlar d’amnistia i autodeterminació, ara no en tindrà cap.
Aquests indults, doncs, a qui menys convenen és als partits processistes. Els que apel·laven a Mandela, hauran de conformar-se amb ser-ne la caricatura, perquè mentre el que va ser president de Sud-Àfrica va passar un terç de la seva vida empresonat, 18 anys de la qual a una cel·la humida de l’Illa de Robben, els independentistes no hauran hagut de complir ni un terç de la seva condemna. Cosa que ens hauria de fer recordar, juntament amb les porres de l’1 d’octubre, que a diferència del que ens volen fer creure per no tirar pel dret, els nostres avantpassats pagaven un preu molt més car per plantar cara al sistema, per tant fer la independència sortiria ara molt més barat que qualsevol intent anterior. I no ho estem aprofitant. Ni tan sols hem tornat a escoltar allò de “es poden ficar els indults per on els càpiga” de la boca de Junqueras, com tantes altres mentides que n’han sortit.
Els que situen la batalla a Europa, hauran d’explicar a la seva parròquia com els tribunals es limitaran a picar el crostó a Espanya per defectes de forma i acabaran per tenir exactament la mateixa certesa que poden tornar a Catalunya sense ser arrestats que ara, que el Tribunal de Luxemburg els ha retornat la immunitat als eurodiputats com a mesura cautelar, és a dir, cap. Tot i que sempre podran culpar Esquerra de dinamitar-los l’estratègia, que és l’únic que saben fer.
És cert que, per als que sabem que per guanyar (que no solucionar) un conflicte s’ha de mantenir viu (si els col·lectius històricament desafavorits -negres, dones, homosexuals…- haguessin optat per la pau, no hi haurien assolit cap avenç), aquests indults són una bona notícia per a les famílies dels presos i una mala notícia pel país. Però al cap i a la fi, mentre continuem amb aquests actors en escena era inevitable que això acabés passant. Però si fem una lectura més enllà, pot produir-se una curiosa paradoxa, segons la qual aquesta mesura que és una farsa per dissimular el pas a un nou ordre polític cada cop més autoritari, tant a Catalunya com a Espanya, pot suposar una oportunitat de democratitzar el discurs polític per tornar a atiar el conflicte que requereix tornar la independència al centre del debat.
El crèdit que dona el victimisme per la presó s’acaba ràpid, perquè l’electorat oblida de seguida, com hem pogut veure en diverses ocasions. Perquè… què hauria passat si en comptes d’anar a presó, els presos haguessin estat inhabilitats i embargats com Artur Mas amb el 9N i deixats en llibertat? Algú creu que se’ls hauria donat tantes oportunitats electorals? Les noves propostes polítiques serien molt més permeables al pensament col·lectiu, influït pel xantatge emocional permanent, i els polítics encausats haurien hagut d’apujar l’aposta perquè els seus partits poguessin seguir guanyant eleccions. Probablement si els indulten veurem, evidentment després d’uns mesos en què ens trobarem a Oriol Junqueras i les seves homilies fins i tot al calaix, com això acaba passant.
54 
