L’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’agafar-se uns dies fins dilluns per reflexionar sobre la seva continuïtat a la Moncloa marcarà l’inici de la campanya per a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig. De fet, aquest dijous no ha assistit a l’acte del PSC a Sabadell, on havia d’acompanyar Salvador Illa en el tret de sortida de la campanya, però ha estat el gran protagonista del dia sense ser-hi present i ja ha aconseguit condicionar, com a mínim fins dilluns, la campanya electoral catalana. Personalisme en la seva màxima expressió sense fer ni acte de presència.
Fins ara la novetat d’aquesta campanya era la presència de Carles Puigdemont i la seva intenció de disputar la primera plaça al PSC, però l’anunci de Sánchez ho ha dinamitat tot. Ben segur que la decisió de Sánchez té un punt personal, no seré jo qui ho negui, però també el té polític, amb la intenció de mobilitzar el seu electorat a Catalunya, on hi ha a Catalunya vot dual en funció de si les eleccions són catalanes o espanyoles. Sigui com sigui, el president espanyol ha condicionat de la nit al dia l’arrencada d’aquesta campanya electoral i ha posat tot el focus mediàtic en la seva persona i, de retruc, ha deixat, en principi, en un segon pla Carles Puigdemont i Junts, que no volen perdre pistonada a costa de l’habilitat de trencar el guió que té el president socialista.
Òbviament, Puigdemont i Junts no es deixaran arrabassar la cartera així com així i s’han fet el sord a l’anunci de Sánchez més enllà de la sospita que va manifestar Puigdemont sobre el moviment “tàctic” del líder del PSOE. Ras i curt. Ells van a la seva, se centren en les necessitats de Catalunya i ignoren qualsevol intent de situar el líder del PSOE al centre. “Ningú ens distraurà”, defensen des de les files juntaires i aquesta, senyors, hauria de ser la consigna a seguir per la resta de formacions polítiques. En efecte, els partits farien bé d’obviar tant com els hi sigui possible la qüestió, evitar l’espanyolització del debat i centrar-se en Catalunya, que és del que van les eleccions del 12-M. Aquestes eleccions no van de Pedro Sánchez. Van de Catalunya i de les seves necessitats, i cal posar-les al centre, que falta ens fa.
