Abandoneu tota esperança

"Aquest és el truc del règim del 78, i ara veurem si funciona la seva reedició a Catalunya. No renunciem a res, simplement ho ajornem"

Aquest és el missatge. Abandoneu tota esperança, no us en sortireu. La independència és impossible.

El missatge s’expressa en tres tonalitats diferents, graduals. La primera: la repressió pura i dura, el càstig, l’escarment, la por. La segona ve també de l’Estat, però a través dels seus missatgers a Catalunya: us esteu empobrint, aneu cap a la decadència, no fareu res de bo, us arruinareu, us empobrireu, esdevindreu insignificants, Catalunya serà un erm i la culpa serà vostra.

La tercera ve de dintre, condicionada per les dues anteriors i per totes les pors, impotències i tragèdies que portem acumulades des de fa segles: donem-nos una mica més de temps, explorem les possibilitats del diàleg, no hi ha pressa, si no ho fem en dos anys serà en vint i si no en dos-cents… Carreguem-nos de raó i acumulem forces per al xoc final, però no afluixem…

Hi ha, evidentment, un altre missatge, el quart, encara molt immadur: deixem-nos de ximpleries i tirem pel dret, peti qui peti… Si cal omplirem les presons i els exilis i els comptes corrents de la justícia espanyola. Ara per ara, aquest és el problema, no sembla que hi hagi cua d’aspirants per al gloriós martiri…

«Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate». Un vers de Dant, a la Divina Comèdia, milions de vegades citat. Abandoneu tota esperança. Aquest és el missatge del moment. 

Uns i altres ens volen reprogramar el cervell. Formatejar-lo. Fer un reset.

Ara ja tenim govern i ens podem entretenir amb qui serà conseller o consellera, amb projectes que sonen bé, programes teòrics, horitzons i mandangues, i ja en tenim per passar uns quants dies ben distrets, com si això tingués cap importància.

El reset va en una altra direcció. 

És el mateix reset del PSOE dels anys 80. Som republicans, deien, sense que se’ls escapés el riure, però de moment som «juancarlistes». Ara ja són «felipistes» i d’aquí a uns anys ens vendran que són «leonoristes» i quin goig i quina joia tenir una reina femella a la república monàrquica més progressista de la història. Aquí, la idea és que no deixem de ser independentistes, però que ho situem en una perspectiva espai/temps adequada. És a dir, acumulem forces i esperem que un dia arribi el moment. La III República del PSOE i la independència pertanyen al mateix món dels somnis impossibles: van bé per no reconèixer que hi has renunciat, simplement ho ajornem, a l’espera del moment històric i astrològic que més convingui.

Aquest és el truc del règim del 78, i ara veurem si funciona la seva reedició a Catalunya. No renunciem a res, simplement ho ajornem, a l’espera de l’alineació dels astres.

L’únic que ens separa d’aquesta rendició discreta i suavitzada, de moment, és la batalla judicial europea, la de l’exili que no va acceptar el càstig dels amos. Està guanyada, però no sembla que sigui massa important… Aquí anem en la direcció d’abandonar tota esperança i en la de no fer res del que caldria fer per tornar a fer trontollar els fonaments de l’Estat que ens té com a presoners o ostatges.

Passarem dos anys, ens caurà al damunt el tsunami de l’Espanya eterna hipernacionalista, i encara estarem jugant a nines, quan a l’altra banda juguen al joc dur i brutal del poder i la dominació. Ara per ara, van guanyant, i de llarg, per si algú en té cap dubte. Comences a perdre el dia que oblides que per guanyar és requisit imprescindible tenir una ferma voluntat de guanyar i acceptar que caldrà pagar el preu que toqui. No és agradable, però funciona així. Qui no ho entén, més val que abandoni tota esperança. El que està en joc no admet mitges tintes ni subtileses ni bromes. L’alternativa és transitar, resignadament, cap al reset que ens estan preparant…

Comentaris

    LlunyDeCAt 23/05/2021 9:53 pm
    Article fantàstic. I voldria remarcar que hi ha a Europa (Unió Europea-CE) quelcom esgarrifós que esdevé i no sé pas si encara serà pitjor. Bielorússia envia un caça forçar un avió de Ryanair a aterrir a Minsk per capturar un opositor. Normal en una dictadura. Però el que no és pas normal és la reacció de la Comissària de Transports de l'UE que ni tan sols ha citat l'opositor. És el mateix amb els presos polítics Catalans, els exiliats i les agressions dels Policies Espanyols als col.legis electorals el 2017: CAP reacció de l'UE. Silenci còmplice dels Criminals Espanyols. I aquest és el problema. Fa ferum a anys 20-30 del segle XX i intueixo que els propers anys seran terribles per a molts Europeus. L'UE ha perdut tota credibilitat en relació a la democràcia i drets humans i sembla que la Bèstia s'hagi alliberat o sigui a punt de fer-ho. Com als anys 30 del passat segle.
    115
    114
    Respon
      Joan Rovira 25/05/2021 4:38 pm
      Gràcies, LlunyDeCat. Diguem-ho clar: el món encara funciona sobre la base de la força. Si la UE tingués un exèrcit com l'americà, faria tremolar la dictadura bielorrussa o la monarquia marroquina. Sempre cal tenir un exèrcit, formal o no, no hi ha altre camí...
    Narcís 23/05/2021 11:06 pm
    Mai per mai hom podrà oblidar el que passà l'1-O ! Mai per mai un català pot girar el cap a tot el que rep ! Mai per mai nostra nació pot acceptar cap silenci ! Mai per mai el bé pot ajupir el cap davant tant de mal ! Mai per mai cap societat pot ser així de mortificada ! Mai per mai . . . . . . . . nació civilitzada, culta, pacífica i democràtica pot ser manada per estat aliè endarrerit, fàctic i brut en tots els ordres ! PD : així . . de reset, cap ni un !
    61
    26
    Respon
      enricsvh 24/05/2021 12:09 am
      El que no fa esment, és que, abans la gent era indiferent O poc crítica amb Espanya i teníem com a bons, personatges públics com en Serrat, en Buenafuente i el seu company Berto, el propi Borrell i el mateix Roca Junyent. Avui, cap d"ells passa l'examen. Jo crec que la percepció d' Espanya, ha canviat i molt. Crec que em deixat de creure amb Espanya i aquí es, a on han fallat els castellans. Tot i fer un bon anàlisi, crec que es deixa portar pel pessimisme i no té en compte, que la pensament de la gent ha canviat i molt.
        Joan Rovira 25/05/2021 4:35 pm
        Pessimisme? En absolut. Realisme cru, des de l'optimisme: anem de camí cap a una nova oportunitat, no sabem on i quan...
      Joan Rovira 25/05/2021 4:34 pm
      Narcís, infatigable sempre, ni ajupir el cap ni estavellar-nos ... Ara estem perduts, més aviat, però més hi perdrem si no busquem urgentment la sortida.
    Luisnomeacuerdo 24/05/2021 1:12 am
    De hipernacionalismos habla este fascista independentista, estáis vosotros para dar lec de democracia, los que apartan a todo aquel que no están en el ideario lazinazi. Vete a cagar payasooo.
    12
    80
    Respon
    Fabencio 24/05/2021 3:00 am
    Yo soy mucho más optimista. España nunca falla y como siempre el nacionalismo español acabará auto destruyendo el R78. Desde hace 200 años ningún régimen ha durado más de 40 en España, y siempre ha acabado perdiendo alguna colonia. Esta vez toca perder cataluña.
      Doctor Strangelove 24/05/2021 7:27 am
      En cara de pomes agres cadi dia està més amargat. Ay això de ser vell, quina merda...Doc.
        Joan Rovira 25/05/2021 4:32 pm
        Sí, noi, quina merda. Tens alguna cosa millor per dir?
      Joan Rovira 25/05/2021 4:31 pm
      Sí/No. Cierto que España está en clara decadencia, pero cierto también que es un Estado con una casta dura, poderosa y cruel si es preciso. Son más bien de morir matando...
    Cada dia agraeixo més que habitis @LlunyDeCAt suposadament 24/05/2021 11:22 am
    No cal que tornis. No et trobem a faltar.
    Si et peguen has de tornar la pega 24/05/2021 11:22 am
    Espanya està en fallida i d'aquí cinc anys serà més pobra que ara, els joves tindran menys futur i els vells seran més pobres. Abandonar l'esperança? Podria funcionar si romandre a Espanya fos la sortida "còmoda", que potser ho era al 1990 però ara ja no, i al 2025 ho serà menys, i al 2030 menys. No ho veieu que no hi ha diners? El covid ho ha congelat tot, però no hi ha cap futur i ja ho veurem com peta tot això. A Madriz no tenen cap pla per millorar la situació dels súbdits, només repartir més llenya i robar més descaradament, potser d'aquí a dos dies s'estan matant entre ells (literalment).
      Joan Rovira 25/05/2021 4:30 pm
      Petar? Segur. Però que no ens esclati al damunt. És evident que Espanya no té projecte, més enllà d'aferrissar-se en tot allò que necessita per sobreviure. Però això sol no ens obre les portes. Les haurem d'obrir nosaltres...

Respon a Si et peguen has de tornar la pega Cancel·la les respostes