No calia, però tant les eleccions gremials com la mobilització al carrer contra la derogació de la llei mordassa han deixat claríssim que la gran majoria dels guàrdies civils i dels policies nacionals simpatitzen obertament amb Vox, en competència amb una part minoritària que té el PP i Pablo Casado com a referents. És a dir, la major part d’aquesta gent armada es mou entre la dreta extrema i l’extrema dreta.
Evidentment, això no és cap sorpresa en un règim polític com l’espanyol. Però crida l’atenció l’escasíssima evolució ideològica d’aquests cossos armats després de quatre dècades llargues de suposada praxi democràtica. El franquisme gremial s’ha mantingut intacte, sense senyals de professionalització. La consigna, massiva, d'”Abascal presidente” ha estat una exhibició clara dels referents polítics dels uniformats espanyols en les mobilitzacions contra el govern de Pedro Sánchez.
Tot plegat ens remet a aquell “a por ellos, oé!” que va patir la societat catalana. El mateix extremisme nacionalista que amara els informes policials contra l’independentisme català, plens de mentides sorgides d’una mentalitat col·lectiva ultraespanyolista i fanàtica. Uns cossos policials que, en definitiva, són un actor ideològic que actua en el marc de la repressió política i la represàlia social. Policies, jutges, militars… Vox és l’Estat, per la gràcia de Déu.
