Diu la llegenda que un dia d’estiu, Josep Lluís Alay, va anar a visitar un amics que estiguejaven en una caseta de l’Empordà. En entrar al menjador va veure un quadre penjat. Era nou. Una adquisició, a mode de souvenir del darrer viatge dels anfitrions. Alay s’hi va aturar, va agafar el quadre li va canviar la baga i el va penjar capgirat. Estava a l’inrevès. Era un quadre tibetà que atesa la seva escriptura, estava penjat a l’inrevès. Aquest és Josep Lluís Alay, un tipus amb qui mai fa mandra anar a fer una cervesa.
Alay és el cap de l’Oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont. Li diuen el Jack Ryan nostrat. De fet, a qualsevol país normal, estaria fent classe a les universitats i escoles d’estiu. Fa dos anys em va comentar que els talibans, -en dos anys-, assolirien tot el poder a l’Afganistan. També és un gust escoltar-lo enraonar dels potentíssims secrets d’informació de totes les potències regionals de l’Orient Mitjà o dels conflictes oberts arreu del món. Especialment recomanable és el llibre “5 continents i una llibertat. Cròniques de política internacional,” (Símbol editors, 2020), on Alay desgrana amb cròniques entretingudes detalls de la geoestratègia.
Fa mesos que el responsable de les relacions amb Puigdemont és la víctima d’una insadollable persecució per part de la Guàrdia Civil. Li han pres el telèfon/s, li han obert un procés ridícul per un tiquet d’una autopista i el van intentar embolicar en un estrambòtic delicte d’encobriment per acompanyar el president Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. Ara li imputen relacions amb la Rússia de Putin, una bèstia negra de la iconografia espanyola.
Alay, però, és un físic que sap idiomes i s’ha pres amb una extraordinària filosofia el seu assetjament. Amb ironia, amb elegància i amb una de les seves virtuts més destacades, la perspicàcia, ha aguantat un atac que, fins i tot, la fiscalia veu com una bogeria que vulnera els drets més fonamentals. El delicte d’Alay és que és un independentista desacomplexat, que no és el mateix, ni de bon tros, que hiperventilat. I el seu agreujant és que es manté lleial a l’exili i al Procés. Opina, pensa, reflexiona i analitza. Curiós universal i amb esperit crític i combatiu, segurament, amb uns quants Alay, l’Estat ho hauria tingut més difícil.
