ERC i Junts han tornat a tenir una de les seves crisis cícliques, en aquest cas per la taula de diàleg. Hi estan acostumats, com passa al govern municipal de Barcelona i al govern espanyol: els socis mantenen friccions constants i de consideració però (de moment) les resisteixen, perquè l’alternativa –trencar– és pitjor. Aquesta habilitat desenvolupada per surfejar cada daltabaix no amaga la feblesa del projecte en cap dels tres casos, però té un origen diferent en cadascun. A Madrid, Pedro Sánchez està més pendent del PP que de Podem; a Barcelona, Colau ha de vigilar el seu soci, que aspira –amb possibilitats– a prendre-li la cadira en les pròximes eleccions; i, a la Generalitat, la pulsió d’ERC i JxCat de competir per l’hegemonia independentista –que l’electorat es nega a entregar a uns o altres– dona espai al govern espanyol per obrir-hi esquerdes cada dia.
Aquest joc de Pedro Sánchez en què ell sempre guanya i perd un dels dos socis del Govern català s’ha repetit ara. Li va sortir bé amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona –que a hores d’ara no sabem si està suspesa o no o tot el contrari–, en què va arrossegar JxCat a una trampa que va alimentar la tensió amb ERC. I aquesta vegada és al revés: els republicans estan tan compromesos amb la seva aposta per la taula de diàleg que es veuen obligats a defensar-la al preu que sigui, suportant tots els capricis del govern del PSOE per a una trobada que difícilment passarà de ritual. Pedro Sánchez vindrà finalment a Barcelona, però ha esperat a l’últim moment per dir-ho.
Arribat aquest punt, Aragonès s’ha negat en rodó a acceptar que en la delegació de JxCat hi hagi dos dels presos indultats pel president espanyol, i ha acusat Junts de falta de “lleialtat” per haver intentat colar-li aquests noms. Aquesta ha sigut la crisi del dia i ha permès a Jordi Sànchez agafar-la, com un boomerang, i llançar-la contra els republicans exculpant-ne el president i culpant-ne la Moncloa. Un gir que deixa en mal lloc Aragonès, representat pels seus socis com un pobre polític atrapat per les suposades exigències de Madrid. De la mateixa manera que Puigneró va aparèixer com la víctima d’una enganyifa pel cas de l’aeroport. I de parlar d’autodeterminació i d’amnistia, res de res. Tot això els passa, a ERC i Junts, quan es deixen portar al terreny de joc de Pedro Sánchez, que a més marca les regles i posa l’àrbitre.
