Amb la nova composició del Govern presidit per Pere Aragonès després de la sortida de Junts per decisió de la militància, arriba un nou mantra en forma de percentatge. Si fins ara es parlava del Govern del 52%, amb un president investit per aquesta majoria independentista del Parlament, ara el percentatge que es fa valdre és el del 80%, que segons Aragonès és la població que comparteix uns “consensos” no concretats en la breu declaració difosa aquest diumenge amb un tuit. Encara que no ho expliciti, es refereix al suposat 80% dels ciutadans de Catalunya que estarien d’acord a fer un referèndum. Un concepte que no acaba d’encaixar amb el de la “Catalunya sencera”, encabit en la mateixa piulada i que correspondria al 100%.
Que l’executiu remodelat en tan sols 48 hores governarà per a tothom és cert i una obvietat: tots els governs governen per a tothom perquè les decisions que prenen afecten la totalitat dels ciutadans. Un altra cosa és que governin al gust de tothom, cosa que no passa enlloc del món i que és impossible. Aquest debat, instigat sovint per la demagògia de l’unionisme, s’ha de deixar de banda.
La qüestió és que difícilment es pot parlar del govern del 80% si la meitat i una mica més del 52%, Junts i la CUP, no hi són i no hi estan d’acord. Però això no vol dir exactament que el nou executiu no tingui legitimitat, com diu Junts. El president és el que va ser investit pel Parlament i, després de la marxa voluntària dels consellers de Junts –excepte en el cas de Jordi Puigneró–, n’ha designat de nous, inclosos noms no independentistes com el de Joaquim Nadal i el de Gemma Ubasart.
En tot cas, si Junts considera que l’executiu d’Aragonès ha deixat d’estar legitimat per falta de compliment dels compromisos adquirits –cosa que es pot dir de tots els governs i que ja passava divendres, quan molts líders juntaires defensaven continuar-hi–, pot activar mecanismes parlamentaris per intentar fer-lo caure o per evidenciar quins partits –no independentistes– li donen suport. Tanmateix, no se sap què farà Junts perquè de moment prou feina té a intentar evitar que creixi la fractura interna. Per tant, la Catalunya sencera, la del 80% i especialment la del 52% està ara mateix desconcertada al 100%.

