Aquest agost, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada (El Conflent), es va debatre sobre el futur de l’audiovisual en català. El màxim ponent, Francesc Xavier Vila Moreno, secretari de Política Lingüística, es va empipar perquè a la sala se li va preguntar si el Govern preveia ajudar o fer polítiques de foment pel còmic en català. Algun acord editorial per les grapes de DC o Marvel, a més del còmic català, europeu o de línia clara. Es veu que no era el moment de parlar-ne perquè els savi-tasses del Govern estaven negociant les sucoses quotes que tindrien les produccions en català a les majors de les plataformes digitals com Netflix, Movistar o HBO. Pocs fiascos històrics com aquesta negociació. Ni Netflix, ni còmics.
Sortosament, la iniciativa civil va per altres vies, com és el cas de ‘Kaji Manga’, un nou segell exclusivament de manga en català, que va ser presentat al darrer Saló del Còmic. Suposo que algun tipus de suport públic o institucional hi haurà. O no. Però en tot cas, és una iniciativa molt lloable, a l’igual que els jocs de taula en català que l’amic Kim Dorca (@Savallsblog) fa anys que hi treballa. Són dos exemples de paradigma que sorprenen a la vista de la por ridícula de molts responsables de les grans institucions de país.
Mentre uns intenten editar còmics en català o jocs de taula, personal de la funció pública que dirigeixen mitjans s’esgargamellen al Parlament per garantir al front visigòtic que a TV3 no s’hi parlarà de política. Inversemblant. Una tele pública que vol ser l’antic Canal9 del País Valencià i que vol regalar el debat polític a d’altres biosferes sociopolítiques. Deu pensar que els catalans volen una tele pública per veure sardanes i la informació del temps perquè si volen parar l’orella a la política que premin el botó de La Sexta Noche. El nou director de TV3 fa com els d’UDC a la famosa transició que va modernitzar el règim del 39: “El català a l’escola, sí d’acord… però no ensenyarem física o mates en català”. Almenys llegirem alguns còmics en català.
1 
