El 14F sabrem si l’operació d’Estat que inclou jutges, Junta Electoral i també el CIS per retornar bruscament Catalunya a l’estretíssim carril de l’autonomisme, ha estat prou ben travada com per mobilitzar en massa l’unionisme i esclafar un independentisme, cal reconèixer-ho, auto-debilitat pe les lluites de poder internes. Però el que ja sabem segur és que el PSC no s’atreveix a rebutjar la col·laboració activa de l’extrema dreta per rematar aquesta operació d’Estat. Preguntat per activa i per passiva, Illa és incapaç de dir no a Vox, com tampoc a Cs i el PP malgrat les sigles del seu partit. El règim és el règim. I si no, que li diguin a Pedro Sánchez, que ha agraït a Vox el seu sentit d’Estat al Congrés dels Diputats.
Per aquesta raó, l’equidistància en què han navegat els Comuns des del 2015 es convertirà automàticament amb complicitat amb l’extrema dreta si la seva aposta política continua essent entronitzar Salvador Illa com a president. El pacte PSC-ERC-Comuns va ser possible fa quinze anys, sí, però ara és impossible per moltes raons, però sobretot, per immoral envers els presos polítics, els exiliats i els represaliats, però també per a tota la societat si el PSC continua disposat a entregar-se a l’extrema dreta. L’amenaça del feixisme va molt més enllà de l’anticatalanisme ferotge, que el PSC pot compartir amb el Vox: amenaça els fonaments democràtics de Catalunya.
Cap enquesta no permet la suma de PSC, PP, Cs i VOX. En el supòsit que l’independentisme perdés la majoria absoluta, els Comuns tindrien la clau per decantar el govern. Sense matisos. Investir Illa amb els vots de Vox o investir un president o presidenta independentista que treballi pels valors republicans que van fer néixer el partit lila. L’equidistància serà complicitat.
41 
112 
