El debat de TV3, el més important de la campanya del 14F, va reflectir ahir a la nit fins a quin punt estan ajustats els marcadors i, una vegada més, va mostrar la fragmentació de l’independentisme. S’ha de dir que aquesta vegada l’unionisme també va tenir les seves trifulgues, sobretot en els moments en què Cs i el PP van esforçar-se –massa tard!– a distanciar-se de Vox i el seu discurs xenòfob i “populista”. També li van caure algunes cleques a Salvador Illa, acusat per Carrizosa de voler pactar amb “el separatisme”.
Però tothom té clar que el que de debò hi ha en joc és si del 14F en sortirà un govern d’independentista o no. Conscients de la fragilitat d’un eventual pacte després de tres anys de bronca a l’executiu ara en funcions i decapitat per la inhabilitació de Torra, ERC i Junts van intentar evitar el xoc durant el debat. Al PDECat i la CUP, aspirants a tenir un paper complementari, no els cal anar tant amb peus de plom i no ho van fer. Àngels Chacón va tornar a demostrar que és la candidata revelació, però es va encallar massa amb la seva obsessió contra la CUP, heretada d’Artur Mas i que fa servir també contra Junts i ERC. Dolors Sabater, nerviosa i insegura, va poder almenys tibar de la coherència ideològica de la formació que l’ha fet cap de llista sense gaire convenciment i va treure la llista d’una quarantena de lleis aprovades al Parlament, socials i econòmiques, que no es poden aplicar perquè han estat tombades pel TC o perquè estan suspeses a l’espera de sentència.
Sigui com sigui, el PDECat i la CUP no són el que posa en risc una possible unitat estratègica de l’independentisme. I el sotrac fort per al bloc sobiranista ahir a la nit va arribar quan Jéssica Albiach, alumna avantatjada d’Ada Colau, va aconseguir fer saltar Pere Aragonès, que va acabar desmarcant-se de Junts dient que “la Catalunya pura és enemiga de la Catalunya lliure”, una frase que va repetir mirant a Laura Borràs i a Jéssica Albiach, les dues destinatàries de l’argument en sentits oposats. El cas és que l‘autèntic receptor del missatge, ho vulgui o no ERC, va ser Salvador Illa. Aquella frase desmuntava l’esforç teixit durant tot el debat i donava aire al mètode Barcelona, el que van utilitzar Miquel Iceta i Ada Colau el juny del 2019 per impedir que ERC arribés a l’alcaldia –tot i haver guanyat– i aconseguir que socialistes i comuns acabessin governant la ciutat amb el suport puntual i no buscat de Valls. I hi pot haver repetició de la jugada si aquesta pinça no troba resistència.
115 
